Parròquia de Sant Esteve – Vila-seca

Divendres Sant / 2016

El just, l’innocent (Jn 18,1-19,42)

L’home just, l’home innocent, conduït a la mort més cruel per la conspiració d’unes autoritats porugues, preocupades només a eliminar tot allò que posi en perill el seu poder, pel fanatisme d’una massa popular que tan aviat t’aclama com et destrossa, i per la traïció que s’havia anat covant en el cor d’un dels seus col·laboradors més íntims.

Éssers humans justos i innocents que avui són victimes de la violència cruel i de la indiferència no menys cruel a les costes de les illes gregues i a les fronteres filferrades d’una Europa que es fa passar per campiona dels drets humans. Éssers humans justos i innocents que es podreixen als camps de refugiats de tants països d’Àfrica i d’Orient Mitjà, i tants altres que malviuen en condicions de pobresa extrema en un Tercer Món que no acaba de pujar de categoria.

Ell, l’home just, l’home innocent, el traït, l’abandonat, el calumniat, el vexat, es manté lliure i digne davant la indignitat i les ridícules incoherències dels seus acusadors. Els que l’acusen de blasfemar, acaben declarant que no reconeixen altra autoritat que la del Cèsar. El qui busca defensar el poder dels romans acaba penjant un cartell que el proclama rei dels jueus.

Mentrestant, ell, l’home just, l’home innocent, avança cap a la consumació de la seva missió. Dóna el poc que li quedava: els vestits als soldats, la mare al deixeble estimat. Finalment, quan tot s’ha complert, inclina el cap i expira.

Contemplant l’evangeli de la Passió, no hi ha dubte. Queda claríssim en quina banda es troben la innocència, la justícia, la bondat, la raó. Avui les deixarem tancades al sepulcre, però ben aviat descobrirem que la vida de debò, la vida plena, es troba allà mateix, i no hi ha pedra de sepulcre que la pugui reprimir.

Avui venerarem la creu. Diuen que la fòbia a les aranyes es cura quan qui la pateix fa l’experiència de tocar-les i deixar que es passegin per la seva mà. Així mateix fem nosaltres amb la creu. La creu fa por: és dolor, injustícia i mort. Avui la venerem i li perdem la por, perquè sabem que Jesús hi ha passat i hi ha trobat la vida veritable. Pensem això: amb Jesús puc perdre la por a les creus que em depara la vida. I pensem també que en els crucificats d’avui hi trobem les imatges més autèntiques d’aquest Jesús que adorem.

Jordi Vila Borràs

Exit mobile version