Acaba de passar, poca estona abans d’escriure aquestes ratlles. A la porta de l’església una nena, amb la sinceritat inconscient dels seus dotze anys, m’ha dit que ja no tornarà més a missa perquè la seva germana petita fa la primera comunió. M’he quedat tan parat que no he sabut quina cara posar. Li he deixat anar: així doncs, la teva germana fa la primera comunió i tu fas l’última.
Fa poques setmanes, un nen de catequesi em diu que no vol fer la primera comunió. Es veu que no li ve de gust tot el cerimonial de les fotos, el vestit, els regals, el banquet… Jo li dic que ningú el pot obligar a fer la primera comunió d’aquesta manera. I que, si vol, podrà combregar per primera vegada en una missa normal, el dia que ell vulgui. Només cal que m’avisi abans de començar. Els ulls se li van il·luminar.
Ara fa mig any, una noia de trenta anys va demanar el baptisme. Després d’unes quantes sessions inicials es va decidir a començar el catecumenat. Em deia que trobava molt suggestiva la fe cristiana, encara que no pensava ser una d’aquestes beates que van a missa cada setmana. Li vaig dir que a la missa de dissabte al vespre faríem una senzilla cerimònia d’inici del catecumenat i de benvinguda a la comunitat cristiana. El dilluns següent em va trucar preguntant si podia tornar cada setmana a missa perquè s’hi havia trobat molt bé. I així ha estat. I ara em demana si ja pot fer de lectora.
Jesús no ho pot dir més clar: ell és el pa viu que dona la vida eterna. El pa és l’aliment que no pot faltar en una dieta mediterrània. Podem afegir-hi molts altres ingredients, però sense pa falta la base. Així mateix, en la vida de qualsevol persona hi ha molts elements, uns més importants, altres més superflus. Però sense Jesús ens falta el punt de referència per orientar la nostra vida i l’energia per arribar a la meta.
En canvi, em fa la impressió que molta gent es pensa que la primera comunió és com una vacuna. Es pren una vegada i ja no cal tornar-hi perquè activa les defenses i els anticossos de l’organisme. La nena de dotze anys té tota la vida per davant. Encara no s’imagina quantes decisions haurà de prendre i quantes dificultats haurà de superar. Però de moment ha decidit deixar estar la seva curta història d’amistat amb Jesús. No sabem si més endavant el trobarà a faltar.
Corpus és la festa de les custòdies en processó i de les catifes de flors. La millor custòdia que podem oferir a Jesús és una vida d’amistat amb ell, i la millor catifa és donar testimoni que això ens omple i ens fa feliços.
Jordi Vila Borràs