Tots correm el risc de menysvalorar les coses a les quals ens hem acostumat, les que han entrat a formar part de la nostra normalitat. Així ens pot passar als que gaudim amb freqüència de l’eucaristia. És un gest tan senzill, acostar-se a l’altar per rebre un tros de pa consagrat, que ho podem acabar convertint en una rutina. Per això és molt bo que tinguem una festa anual dedicada a valorar la grandesa de l’eucaristia.
És molt graciosa una facècia que explica el papa Francesc. Diu que, quan ens mengem un biquini, no ens adonem de la diferent implicació de la vaca i del porc. La vaca dóna la llet amb què es fa el formatge, i es queda tan tranquil·la. El porc, en canvi, en donar el pernil, es dóna ell mateix, dóna la vida. És la diferència entre donar i donar-se.
L’eucaristia no és un suplement vitamínic que Jesús ens regala perquè visquem més carregats d’energia. És la mateixa vida que ell va gastar per nosaltres dia rere dia i que va acabar entregant al Calvari. L’eucaristia no és el formatge, sinó el pernil. Jesús ens dóna la seva vida fins a morir en creu perquè visquem en ell.
La multiplicació dels pans i els peixos és un miracle amb un clar to eucarístic. És clar que no és encara l’eucaristia, perquè no es va donar a si mateix, però va anticipar la fraternitat i l’abundància del banquet del Regne posant en acció la dinàmica del compartir.
Hi ha una frase que, llegida en el context de l’eucaristia, adquireix una força torbadora. Quan els deixebles comuniquen a Jesús que no hi ha queviures, Jesús els diu: «Doneu-los menjar vosaltres mateixos». És impressionant meditar aquest manament de Jesús pensant que després ell mateix es va fer menjar per a nosaltres. També nosaltres ens hem de fer menjar, aliment de vida per als que es troben mancats de nodriment material i espiritual. En rebre l’eucaristia, ens hem de fer eucaristia per als altres!
Jordi Vila Borràs