Que em perdonin els madridistes, però vull recordar aquell partit al Bernabeu en què el Barça va abassegar el Madrid i un senyor amb bigoti, juntament amb mig estadi, va acabar aplaudint un gol de Ronaldinho. Per als que vam créixer amb Rexach com a màxima estrella del Barça i no vam saber fins als quinze anys què representa guanyar una lliga, allò era un somni.
Com també era un somni, per a aquells jueus acabats de tornar de l’exili, vivint encara en condicions precàries, pensar que aquella pobra Jerusalem en què tot estava per refer es convertiria en el pol d’atracció de tots els pobles, on els reis de les nacions s’aplegarien per oferir les seves riqueses al Senyor de tot el món.
Aquest somni s’acompleix en Jesús. Però s’acompleix amb l’estil sobri, auster, petit que va marcar tota la seva vida. En comptes de les onades de camells i dromedaris de Madian, d’Efà i de Sabà, tres mags vénen d’Orient. Ells representen el millor d’una humanitat que, ara com abans, continua en recerca del sentit de la vida. I amb els seus regals reconeixen en Jesús allò que buscaven, i encara més: aquell infant és home, és rei i és Déu.
Sí, algun dia el Fill de l’home es manifestarà en plena glòria, quan Déu ho serà tot en tots. Però mentrestant ens hem d’acostumar a veure els signes que Déu ens envia en les petites coses: en la visita de tres mags, la manifestació del Fill de Déu a tots els pobles; en la defensa d’una adúltera, el perdó per als pecadors; en la guarició d’un leprós, el trencament de tots els tabús i barreres de puresa; en la multiplicació dels pans i els peixos, el banquet abundant al qual Déu ens convida a tots… i així amb tots els passatges de l’evangeli. D’aquesta manera anem entrenant la nostra sensibilitat per a percebre el pas, discret però cert, de Déu en les nostres vides, i els signes per mitjà dels quals ell es manifesta a cada home i a cada dona del món, perquè no vol que ningú quedi al marge del seu Regne.
Jordi Vila Borràs