Un partit d’extrema dreta del qual no cal dir el nom pretén retirar la subvenció de l’Ajuntament de Ceuta a un centre d’acollida de menors estrangers i dedicar aquells diners a la restauració d’un temple catòlic. Gràcies a Déu, diferents veus autoritzades de l’Església s’han afanyat a protestar contra aquesta manipulació política que, en nom de la defensa d’una suposada identitat nacional catòlica, és contrària als principis evangèlics més bàsics.
Això no passa només a prop nostre sinó a tot el món. Mentre que l’extrema esquerra considera la religió com un poder opressor que cal combatre, l’extrema dreta se la vol apropiar: fa servir el discurs de la por i de la defensa d’una pretesa identitat religiosa nacional per tal de justificar les seves polítiques excloents. No sé què és pitjor. Ai dels polítics que diuen barbaritats amb la Bíblia a la mà!
Això passava ja en temps de Jesús. Quan aquells savis d’Orient, amb tota la bona fe i la il·lusió, van arribar a Jerusalem cercant el rei dels jueus que acabava de néixer, «el rei Herodes i tota la ciutat s’inquietaren en sentir aquestes noves». Allò que era l’anunci d’una bona nova, de l’acompliment de les promeses divines, va ser interpretat pels poderosos com una amenaça. Herodes, en comptes d’oposar-s’hi frontalment, va voler emprar l’astúcia per tal de desactivar aquella novetat i perpetuar l’ordre establert. L’àngel de Déu es va haver d’espavilar i, presentant-se en somnis a Josep i als savis, va aconseguir salvar la vida de l’infant, encara que no va poder evitar la massacre dels Innocents al poble de Betlem.
L’evangeli d’avui ens ensenya que per a Déu no hi ha fronteres polítiques, culturals ni religioses. Contra els discursos excloents i de la por, la frase de sant Pau és categòrica: «des d’ara, per l’evangeli, tots els pobles, en Jesucrist, tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i comparteixen la mateixa promesa». Així doncs, allò que Déu ha unit que l’home no ho separi. No tenim dret a excloure ningú de l’herència comuna ni a partir el cos a trossos. No ens deixem enredar pels Herodes de torn.
Jordi Vila Borràs