Déu va fer el món bo del tot, i en aquest tot hi hem d’incloure els éssers humans. Per això al principi el món era un paradís, tots els animals menjaven herba perquè es respectaven els uns als altres, i Adam i Eva anaven nus perquè no tenien res vergonyós a amagar.
El pecat original és l’acte pel qual els éssers humans ens apartem del pla de Déu. Aleshores tot s’espatlla: el món deixa de ser un paradís perquè es resisteix a sotmetre’s a l’explotació humana, la desconfiança fa que ens cobrim i ens amaguem els uns dels altres, fins i tot un germà arriba a matar l’altre germà.
Déu decideix que les coses no poden quedar així, i posa en marxa un pla de salvació que culmina en Jesús, el Fill de Déu fet home, que dóna la vida per nosaltres. Maria té un paper essencial en aquest pla. Ella és la dona que donarà a llum Jesús, la mare del Fill de Déu.
Aquesta dona tan especial, Déu l’ha preparada també d’una manera molt especial. Va ser preservada del pecat des de la seva concepció. Això vol dir que és immaculada. D’aquí li ve la confiança total en Déu, l’actitud de disponibilitat, la pau, la bondat, la vida que tota ella traspuava. En ella no hi havia cap ombra de desordre ni cap ombra de pecat.
Com aquesta dona tan especial hauríem estat tots si el pecat no hagués espatllat la nostra manera de ser humans. Com aquesta dona arribarem a ser tots que l’Esperit de Jesús prengui possessió plena de les nostres vides. Maria és, doncs, el model, la mostra, el prototip del que tots estem cridats a esdevenir.
Jordi Vila Borràs