Segons la Bíblia, al començament de tot el món era un paradís. No hi havia sofriment ni res a amagar davant de Déu i dels altres. Fins que, apartant-nos del pla de Déu i desobeint la seva voluntat, el pecat va entrar al món, i amb ell la mort tal com avui la coneixem, i tot es va espatllar.
Jesús es presenta com l’enviat que ve a establir el Regne de Déu damunt la terra, i no costa gaire d’establir una relació entre el Regne futur i el paradís primigeni. Això pot explicar en bona part l’expectació que va aixecar la seva arribada a Jerusalem, la ciutat dels reis d’Israel i sobretot la ciutat de Déu. Era la seva hora i havia de començar una nova era per a la humanitat.
Tot es va desencadenar tan de pressa! En qüestió d’hores, Jesús es trobava clavat a la creu entre dos malfactors. Les burles eren inevitables: ¿què se n’ha fet de les promeses de salvació i de l’anunci del Regne? Només un dels dos criminals, ves a saber per què, proclama la innocència de Jesús i, tot seguit, s’encomana a ell. La resposta de Jesús fa palesa la seva consciència de la victòria imminent: avui seràs amb mi al paradís.
Encara dos mil anys després ens costa entendre que la reialesa de Jesús hagi de passar per la creu. Hauria estat més fàcil comprendre-la si hagués ocupat el temple per proclamar-se gran sacerdot perpetu i hagués conquerit tot seguit el pretori de Pilat.
Però, si el paradís es va perdre per la desobediència a la voluntat de Déu, el Regne s’ha de guanyar per l’obediència; si el vam perdre pel rebuig i la desconfiança, el guanyarem per l’acceptació confiada. Si la mort va ser desfermada pel pecat, ara és sotmesa per la creu de Jesús.
El cabdill que ens guia cap a la victòria és un crucificat. La seva força no es troba en les armes, els diners i el poder mundà, no rau en paraules persuasives o en una aparença imponent. La seva força és l’amor fins a l’extrem, el perdó incondicional, l’entrega total. I ens crida a identificar-nos amb ell per participar de la seva mateixa vida.
Jordi Vila Borràs