Quan ens comuniquem amb una persona, no partim mai de zero. Sempre hi ha un prejudici, una imatge prèvia que ens hem format de la manera de ser i de les intencions de l’altre. A vegades l’encertem, però moltes altres anem errats. Pensem en les moltes vegades que hem parlat amb algú d’una tercera persona i ens hem quedat sorpresos de com és vista per l’altre, fins al punt que potser algun cop hem dubtat: vols dir que parlem del mateix?
Ens passa el mateix i molt més amb Déu, atès que els sentits físics no ens ajuden al seu coneixement. La nostra ment s’ho fa com pot per imaginar com és Déu, i les nostres pobres neurones no donen per gaire. Algunes religions, a força de voler divinitzar-ho tot, multipliquen els déus i acaben organitzant autèntics fulletons a l’Olimp, que ve a ser una mena de món paral·lel regit per les mateixes passions que el nostre.
Altres religions i filosofies conceben un Déu únic i solitari, un Déu avorrit. Per a alguns, un Déu solipsista, tancat en les seves coses i absolutament desentès del món. Per a altres, un Déu controlador i intervencionista, posat que no té res més a fer…
Amb aquestes descripcions una mica matusseres no vull mancar al respecte de cap creient en qualsevol religió o adepte a alguna filosofia. Sempre és millor la reflexió i la recerca de les pròpies conviccions que l’ambient d’indiferència i superficialitat que ens envaeix. Però això no treu el reconeixement de la gran limitació que tenim per arribar a capir Déu.
Amb el nom de Santíssima Trinitat, avui celebrem el que Déu ens ha fet saber d’ell mateix. Perquè els cristians creiem que Déu no es queda mut contemplant els nostres ridículs esforços per conèixer-lo, sinó que se’ns revela. Les nostres neurones continuaran patint per assimilar i expressar el que Déu ens comunica, però sempre és millor això que referir-se a un déu mut.
Encara que no ho acabem d’entendre, és molt important creure en Déu u i tri. Perquè això vol dir que el mot Déu no s’associa a conceptes com lluites internes, control, avorriment, soledat. Al contrari, Déu es conjuga amb comunió, amor, diàleg, comunicació…
I, com que hem estat creats a imatge i semblança de Déu, també nosaltres hem estat creats per a la comunió, comunicació, diàleg i amor. No som trinitaris perquè no som Déu, però sí que hem estat fets per a la comunió sense perdre la identitat.
Jordi Vila