Sense dir res, Josep és per a tots nosaltres un exemple i un estímul de primera línia en molts aspectes de la nostra vida cristiana.
En primer lloc perquè va ser un home bo. En saber que la seva promesa Maria estava embarassada, i abans de rebre cap missatge diví, ja havia decidit de repudiar-la en secret. Era l’única manera de salvar-li la vida, perquè en cas d’acusar-la d’adulteri l’estava condemnant a la lapidació. Amb aquell repudi secret, en canvi, era ell qui quedava malament davant de la gent. Hi tenia dret legalment, però repudiar una dona després d’haver-la deixat embarassada era de males persones.
També perquè va ser un home de fe. En rebre per mitjà d’un somni l’avís de l’àngel sobre l’origen diví de Jesús, Josep no va dubtar a creure-ho. Fe i obediència a Déu en acceptar la missió que li havia estat encomanada de ser custodi d’aquell infant i de la seva mare Maria.
Home del silenci i del treball manual. Patró dels obrers i artesans, i especialment dels fusters. Treball manual que imaginem unit a la pregària i a la contribució que tots hem de fer, per humil que sigui, al progrés del món que Déu ha creat i ha posat en les nostres mans.
Patró de l’Església, car en aquella família de Natzaret podem veure el primer embrió d’església domèstica, de comunitat de fidels aplegats al voltant de Jesús, que és el que tota família cristiana està cridada a ser.
Patró, finalment, de la bona mort. Perquè, encara que els evangelis canònics no en diuen res, sempre hem imaginat que va morir acompanyat de Jesús i de la seva esposa Maria. I aquesta és la millor companyia que qualsevol cristià pot desitjar en vida i a l’hora de la mort.
Ell és el primer a qui Jesús infant es va adreçar amb el mot “abba”. Després, ja d’adult, Jesús també s’adreça al Pare amb aquest mot tan entranyable. Quin honor i quin privilegi tan gran per a Josep que l’infant Jesús descobrís la paternitat a través de la seva persona. Tant de bo que tot infant pugui tenir un pare tan amorós i tan fidel com ho va ser Josep per a Jesús.
Jordi Vila Borràs