“Maria conservava tots aquests records en el seu cor i els meditava”. Us convido a imaginar com deuria ser la pregària de Maria mentre contemplava el nen a la menjadora.
Segur que recordava amb estupor les paraules de l’àngel quan li va anunciar que tindria un fill i que seria anomenat Fill-de-l’Altíssim. Segur que renovava en el cor la seva disponibilitat total: “Soc l’esclava del Senyor, que es compleixin en mi les teves paraules”. I segur que havia de recordar també la salutació d’Elisabet, que sona gairebé com un colofó al diàleg amb l’àngel: “Feliç tu que has cregut, allò que el Senyor t’ha fet saber es complirà”.
I m’imagino que tot seguit, com totes les mares del món, deuria adreçar a Déu unes paraules semblants a aquestes: “Mira, Senyor, no acabo d’entendre què esperes de mi i del meu fill, però he posat en tu tota la meva confiança. Fes de mi el que vulguis. Només et demano per a ell que el beneeixis amb una vida llarga i pròspera a la teva presència i que pugui veure els fills dels seus fills”.
Prou sabem que el desig de Maria no va ser acomplert, perquè el pla de Déu va més enllà de tota aspiració humana. Un cop assumpta al cel, no costa gaire pensar que Maria pogués dir al seu Fill retrobat: Mira, el teu Pare no em va concedir res del que jo li vaig demanar per a tu, però al capdavall ha valgut la pena.
Avui, dia de Cap d’Any, formulem els millors desigs per a la gent que estimem i per a nosaltres mateixos: salut, prosperitat, felicitat i pau, sobretot molta pau. Passaran els dies i ens adonarem que, com sempre, continuarà havent-hi morts, malalties, guerres i tota mena de desgràcies. Fem-nos el propòsit que cap d’elles no sigui per culpa nostra, perquè el més gran tresor és gaudir d’una consciència neta. Per a uns aquest any que ara comença serà millor que el passat, per a d’altres serà pitjor. Tanmateix, segur que no ens equivocarem si l’afrontem amb la mateix actitud de Maria: sempre disponible a la voluntat de Déu, conservant i meditant en el cor tot el que vagi succeint, amb els ulls fits en Jesús. I al capdavall podrem dir: Senyor, no m’has fet cas en moltes coses que t’havia demanat, però ha valgut molt la pena.
Jordi Vila Borràs