Vint segles després, la resurrecció de Jesús encara ens desconcerta, i ens preguntem amb estranyesa què pot haver passat. Hi ha tantes raons al nostre voltant per al desànim! Sembla tan assenyat considerar que val més no fiar-se de ningú ni jugar-se la vida per res! Fins i tot els humoristes s’han inventat la llei de Murphy, segons la qual tot allò que pot sortir malament acaba anant de la pitjor manera possible.
Davant d’aquest panorama, la tomba buida de Jesús i l’anunci d’aquells dos homes amb vestits resplendents és com un esclat de llum enmig de la foscor, com l’inici d’una melodia entre el brogit informe de la multitud. Hi ha llum, hi ha bellesa, hi ha vida.
Fa vint segles que aquesta llum i aquesta melodia ens interroguen i ens inciten a creure. Sí, el món encara va de qualsevol manera, però arreu podem detectar signes de la presència i l’amor de Déu enmig nostre. Val la pena viure posant escalf d’estimació, de justícia, de cura de les persones, de respecte per la creació, de fidelitat a la paraula donada, perquè Déu hi juga a favor. Encara hi ha mort, mentida i corrupció. Però hem de mantenir viva l’esperança, hem de mirar endavant amb alegria, perquè la vida ha vençut la mort. Per això podem confiar que tot és gràcia i que tot acaba bé.
Jordi Vila