En aquesta Quaresma inaugurem la nova secció “Uns moments amb Carles de Foucauld“, en la qual anirem publicant durant les setmanes del temps litúrgics forts de l’Advent, Quaresma i Pasqua, textos en català del germà Carles amb la intenció que siguin una ajuda per la reflexió i la pregària.
A l’apartat de comentaris podeu compartir les vostres reflexions i aportacions.
La meva vida interior és molt senzilla. Veig traçat clarament el meu camí. Només es tracta de corregir-me de les meves imnombrabes faltes i demà fer millor el mateix que vaig fer ahir. Tinc pau, amb una certa tristesa, per l’orgull i l’amor propi i la deixadesa, de veure’m al final de la vida tan miserable i havent donat tant poc fruit – com el gra de blat que no mor… Seria millor alegrar-me en el pensament de la bondat infinita i immutable del Benamat Jesús, a qui no afecten les meves misèries, i dir-me que sempre puc i m’he de convertir i que només em cal posar fil a l’agulla amb coratge, foragitant la meva deixadesa.
(Tamanrasset, lettre a sa cousine Marie de Bondy, 4 de setembre de 1907)
Pregària d’abandó
Pare,
m’abandono a Tu
fes de mi el que vulguis.
El que facis de mi,
te’n dono gràcies.
Estic disposat a tot,
ho accepto tot.
Mentre la teva voluntat
es faci en mi
i en totes les teves criatures,
no desitjo altre cosa, Déu meu.
Poso la meva vida a les teves mans
te la dono, Déu meu,
amb tot l’amor del meu cor,
perquè t’estimo,
i és per a mi una necessitat d’amor,
el donar-me, el lliurar-me
a les teves mans sense mesura,
amb infinita confiança
perquè Tu ets el meu Pare.
