Diumenge V de Quaresma / A / 2020

Positivar-ho tot (Jn 11,1-45)

Hi ha experiències humanes que són doloroses però que podem arribar a positivar amb més o menys esforç. ¿Que un estudiant suspèn? Això li serveix per aprendre que s’ha d’esmerçar més en l’estudi i per valorar que se li concedeix una altra oportunitat d’assimilar la matèria. ¿Que un treballador perd la feina? Pot aprofitar el temps per formar-se i posar-se al dia. ¿Que s’ha trencat una relació de parella? Bon moment per a reflexionar sobre aquelles actituds negatives que han portat a la ruptura.

Però què en fem de la malaltia? ¿Serveix d’alguna cosa? Poques vegades podem dir que una persona cau malalta per culpa seva, i que al menys així n’aprendrà. ¿De què serveix una pandèmia com la que patim? ¿De què serveix un càncer? No hi ha manera merament humana de positivar-ho. Si l’abolició de les malalties estigués a l’abast d’una decisió de les autoritats, estic segur que aquesta comptaria amb la unanimitat dels polítics de tot el món i que ningú la discutiria. ¿I què podem dir de la mort? Més enllà d’aquesta, en aquest món no queda més que la ràpida descomposició de la matèria i el lent esvair-se de la memòria.

Doncs bé, l’evangeli de la resurrecció de Llàtzer és el do de pit de tots els signes de poder i de vida que Jesús va dur a terme durant la seva vida terrenal. Ell no tem la malaltia i la positiva: «Aquesta malaltia és per a donar glòria a Déu: el Fill de Déu en serà glorificat». La mort de l’amic el commou i plora amb les seves germanes, però no es fa enrere: «serà en profit vostre, perquè cregueu». Ni tan sols l’atura la desesperança de Marta: «Senyor, ja es descompon; fa quatre dies que és mort».

Jesús fa una afirmació solemne que necessitem que ressoni en nosaltres una i altra vegada: «Jo soc la resurrecció i la vida. Els qui creuen en mi, encara que morin, viuran, i tots els qui viuen i creuen en mi no moriran mai més». I segueix una pregunta directa, que arriba al fons de l’ànima: «Ho creus, això?» Marta va respondre «Si, Senyor». Cadascú de nosaltres hem de pronunciar també la nostra resposta, conscients que en ella rau l’única manera possible de donar sentit a la malaltia i a la mort i d’arribar a positivar-les.

La nostra resposta no es pot quedar en l’àmbit de les raons, arguments i opinions. És una resposta que implica tota l’existència, és una resposta d’adhesió o de rebuig. Tal com diu sant Pau amb una llarga frase, com si no volgués donar res per sobreentès, «si habita en vosaltres l’Esperit d’aquell que va ressuscitar Jesús d’entre els morts, també gràcies al seu Esperit que habita en vosaltres, aquell que va ressuscitar el Crist d’entre els morts donarà la vida als vostres cossos mortals».

Jordi Vila Borràs