No banalitzem el baptisme (Mt 3,13-17)
Baptisme d’aire per als que fan el primer vol, baptisme d’immersió per a descobrir el món submarí, baptisme d’escalada… Fem servir aquesta expressió, en un sentit figurat, per a indicar una primera experiència, el primer contacte amb un nou medi. Cal dir que la majoria de vegades aquests baptismes són purament anecdòtics i no ens canvien la vida ni ens obren a noves dimensions.
No va ser així el cas del baptisme de Jesús. Ell, que fins aquell moment havia passat la major part dels seus trenta anys totalment desapercebut, sense deixar cap mena de rastre conegut, se’n va vora el riu Jordà a rebre el baptisme que practicava Joan per tal que la gent del poble es purifiqués dels pecats i es preparés per a la vinguda del Messies.
Jesús, certament, no necessitava cap mena de purificació personal, però va voler ser batejat. Va ser, per dir-ho així, el seu baptisme de multituds, perquè molta gent anava a trobar Joan Baptista. I, submergint-se en l’aigua, va entrar en contacte amb els pecats del poble, aquells pecats que simbòlicament quedaven en el riu i que finalment Jesús va redimir clavat a la creu.
El baptisme no va ser per a Jesús un acte banal. Ell, que era el Fill de Déu, des de sempre era ple de l’Esperit diví. Però en l’esdeveniment del baptisme va sentir la veu del Pare i va veure l’Esperit que venia cap a ell. Era com la confirmació que havia de començar una nova etapa en la seva vida humana.
El baptisme no és un privilegi. No cal tenir un currículum ni un pedigrí especial per a poder-hi accedir. Així ho testimonia el llibre del Fets dels Apòstols. Pere es va sentir cridat per l’Esperit a predicar l’evangeli a casa del centurió Corneli, un pagà. Pere tenia els seus prejudicis: ¿com puc entrar a casa d’un home impur, que no coneix la llei de Déu, i anunciar-li la salvació? Ara bé, tan bon punt Pere va començar el discurs que hem sentit a la segona lectura, l’Esperit Sant va baixar sobre tots els qui l’escoltaven. Aleshores Pere va entendre que no es podia negar a batejar aquells a qui Déu mateix no havia negat l’Esperit.
El baptisme no és un privilegi però no ha de ser tampoc un acte banal com un baptisme d’aire, d’immersió o d’escalada. Només el podem rebre des de la fe i la disposició a acollir l’Esperit de Déu que ve a transformar les nostres vides. Agraïm a Déu el nostre baptisme i procurem ser dignes de la fe i de l’Esperit que aquell dia vam rebre.
Jordi Vila Borràs
