El que hauríem de fer cada dia (Jn 13,1-15)
Avui celebrem aquella nit en què el Senyor Jesús va instituir l’eucaristia com a memorial de la seva entrega per tots nosaltres i va rentar els peus dels deixebles com a signe visible del manament de l’amor que els deixava en testament.
Aquest vespre té, doncs, un caire molt especial. Els deixebles convivien contínuament amb Jesús, i segur que ho van copsar de seguida. És com si una persona de l’entorn més proper et comuniqués de sobte que li queda poc temps, que potser no us tornareu a veure… Tot es carrega d’emotivitat, cada paraula té una densitat molt diferent.
Així mateix, avui celebrem l’eucaristia de cada setmana, de cada dia per a alguns. Però segurament la vivim amb més intensitat. El gest del lavatori dels peus ens mostra que el gest habitual de donar unes monedes és una expressió concreta de la comunió de béns que el manament de l’amor ens impulsa a posar en pràctica, especialment amb els qui més ho necessiten. El gest de reservar al sagrari el cos de Crist en acabar l’eucaristia es converteix avui en una crida a l’adoració de la presència real del Senyor enmig nostre.
Quan una persona propera s’acomiada de nosaltres, a més de l’emoció, moltes vegades experimentem la recança de no haver valorat, de no haver espremut més la seva presència. Potser els deixebles van tenir aquest mateix sentiment. Nosaltres comptem amb un gran avantatge: sabem que finalment Jesús no se n’ha anat, que resta amb nosaltres tots els dies fins a la fi dels temps. Però aquest avantatge és una arma de doble tall: el que avui vivim amb Jesús, som cridats a viure-ho de fet cada dia de la nostra vida. Si avui participem de l’eucaristia amb gran devoció, si ens sentim moguts a compartir, a servir, a estimar-nos els uns als altres, si aquesta nit dediquem un temps a adorar Jesús Eucaristia… no estem fent altra cosa que el que podem fer i hauríem de fer cada dia de la nostra vida.
Visquem, doncs, amb intensitat la celebració d’avui i dels propers dies del Tridu Pasqual, però mirem sobretot de donar continuïtat al que estem vivint. Això és, de fet, el sentit de l’eucaristia: donar continuïtat a l’entrega i a la presència del Senyor enmig nostre. Tant de bo que d’aquests dies en surti algun compromís de continuïtat per part de cadascú de nosaltres. Que la vivència d’aquesta Pasqua ens porti a viure més identificats amb Jesús.
Jordi Vila
