Parròquia de Sant Esteve – Vila-seca

Diumenge de Pasqua / 2013

El cor fa un salt (Jn 20,1-9)

Estem celebrant l’Any de la Fe, i és important prendre consciència que avui celebrem el nucli principal, el moll de l’os de la fe cristiana. Ser cristià no vol dir creure que va existir un home extraordinari que deia coses molt boniques i profundes: aquesta visió de Jesús encara es queda a un nivell purament humà, de coneixement natural. El salt de la fe es dóna quan creiem que aquest Jesús, que va morir a la creu sota Ponç Pilat, va ressuscitar, és a dir, va vèncer la mort i ara viu per sempre. D’aquest esdeveniment transcendent els deixebles van anar inferint la fe en la seva divinitat i tots els altres elements de la fe cristiana que ara professem. Sense resurrecció no hi hauria cristianisme.

Anomenem fe a la confiança que posem en la veracitat d’algun fet. Fins i tot les persones més incrèdules exerciten la fe contínuament. Quan vull saber el resultat d’un partit de futbol, consulto un mitjà de comunicació i m’ho crec a la primera, sense necessitat de verificar-ho. Així mateix, quan algú ens expressa els seus sentiments, els acollim amb respecte i no pensem que està fingint.

Una cosa semblant succeeix amb l’esdeveniment de la resurrecció. No en tenim una demostració racional, una prova concloent. Si algú diu que es tracta d’un enorme engany o d’una suggestió col·lectiva, no li ho podrem rebatre amb una demostració matemàtica o una prova amb valor judicial. Però el relat dels evangelis és tan viu i el testimoni dels primers cristians és tan sòlid, fins al lliurament de la pròpia vida, que mereix tota la confiança.

Imagina’t que estàs enamorat bojament d’algú que no és al teu abast, que estàs vivint allò tan romàntic d’un amor impossible. I imagina’t que un bon dia aquella persona s’acosta a tu i et diu que ets l’home o la dona de la seva vida. Segur que el cor et faria un salt i que de tanta alegria no t’ho acabaries de creure. Doncs bé, aquest va ser el sentiment dels deixebles davant de la resurrecció de Jesús, i aquest és de fet el sentiment de qualsevol ésser humà quan arriba a copsar el que significa de debò aquest fet. L’anhel de vida, de bondat, de puresa, de bellesa que hi ha en el cor de tot ésser humà deixa de ser un somni impossible. Déu ha vingut a fer-lo realitat. Per això, a mesura que creix la nostra fe en la resurrecció, creixen també la joia i la pau. La vida té sentit, la felicitat existeix. Al·leluia!

Jordi Vila

Exit mobile version