Parròquia de Sant Esteve – Vila-seca

Diumenge XIX de durant l’any / C / 2019

Sortiu a gaudir (Lc 12,32-48)

Quan un esportista es prepara per a una competició li fa molt de bé sentir l’arenga de l’entrenador. Quan emprenem un nou projecte, tant se val si és en l’àmbit laboral, dels estudis o de la vida familiar, cal treballar la motivació. Haurem de dedicar temps i energies a una missió concreta, i això és molt més eficaç si un s’ho creu de debò i s’aplica a la tasca amb les piles carregades.
Així ens hem de prendre l’evangeli d’avui. Som els deixebles de Jesús. Ell ens ha encomanat una missió molt ambiciosa. Serà molt gratificant però requerirà totes les nostres energies, no ens podrem reservar res. En un moment crucial de la seva carrera esportiva, un geni del futbol va dir als seus jugadors: “sortiu a gaudir”. No s’allunya gaire del que avui ens diu Jesús.

(Lliures i sense por) “No tingueu por”. El nostre instint més primari és el de conservació. No volem perdre el que tenim. Ningú canvia de casa sense sospesar molt bé la conveniència del trasllat. Quedar-se al carrer és de les coses pitjors que et poden passar a la vida. Doncs bé, el Déu d’Abraham el va convidar a marxar del seu país cap a una terra que encara no coneixia. I Abraham va sortir i va viure sempre confiat en la promesa de Déu. També el poble d’Israel va sortir d’Egipte confiant en una promesa de llibertat que va mantenir enmig de dubtes i murmuracions. El Déu de Jesús és el Pare que es complau a donar-nos el Regne. I per això hem de desprendre’ns dels nostres bens i repartir-los entre els que els necessiten, perquè només així podrem gaudir del tresor del cel. Sí, cal vèncer la por, que en aquest cas és mala consellera, per entrar en la lògica del Regne. No hi ha cap banc del nostre món que operi al Regne del cel. Els únics bens que hi podem transferir són els que donem a Jesús mateix, que s’identifica amb el pobre, el malalt, el pres o el foraster. “No tingueu por”. El Regne del cel és dels pobres, dels humils, dels qui ploren, dels nets de cor… però no és dels porucs.

(Cada dia és un nou pas) “Estigueu a punt”. El Regne de Déu no és tampoc dels ganduls, dels desvagats o dels distrets. No hem de tenir por perquè tenim obertes les portes del cel, però això no ens eximeix de l’esforç de travessar-les. La nostra vida mortal un dia s’acabarà, i no podem deixar per a més endavant l’opció pel Regne que hem de fer avui. Ni ens podem refugiar tampoc en l’opció que un dia vam fer, per fonamental que hagi estat. Cada dia ens cal renovar el compromís per seguir Jesús, per apostar per ell i confiar de nou en la seva promesa. En la vida humana hi ha moments de tot, des de la infantesa plena d’energia, la joventut plena d’il·lusions i la maduresa carregada de responsabilitats fins a la feixuguesa de l’ancianitat. Però per a Déu no hi ha hora morta ni dia sobrer. Sempre podem viure el moment present enfocats vers els altres, centrats en Jesús, buscant la voluntat de Déu.

(La nostra responsabilitat) ¿I tota la gent –tanta gent- que no ha conegut Jesús de manera significativa, que no ha fet experiència conscient de Déu en la seva vida? ¿Com podran viure sense por i optar pel Regne? ¿Com podran caminar cap al destí que Déu els ofereix? ¿El Regne és només per a nosaltres, els deixebles, o per a tothom? Jesús ens diu que el Regne és per a tothom i que cadascú haurà de respondre en funció de les responsabilitats que li han estat encomanades. Val més que no ens dediquem a especular i que complim la nostra tasca, sigui gran o petita. Sant Agustí deia que l’ofici de bisbe no li era un honor sinó una càrrega, perquè l’obligava a treballar no sols per la seva salvació sinó per la de tot el poble. Semblantment, els cristians no som veritables deixebles si no som missioners i ens preocupem de comunicar la bona notícia del Regne. Els qui no han conegut Jesús no queden exclosos del Regne, i hi entren en sintonia a mesura que van optant pel bé, la veritat i la bellesa, que són les manifestacions de Déu que trobem en totes les coses creades. Segur que Déu ens dona a cadascú la gràcia que necessitem per a la nostra salvació i per al paper que ell ens ha reservat en aquest món. Donem-li’n gràcies amb aquesta eucaristia i renovem la nostra disposició a obeir la seva voluntat.

Jordi Vila Borràs Publicat a MISSA DOMINICAL

Exit mobile version