Aire fresc (Mc 9,38-43.45.47-48)
¿Quantes vegades no decidim si una cosa està bé o no en funció de la persona que l’ha feta? Si el gol és del Barça, és un golàs; si és del Madrid, una xamba. El meu amic és molt graciós, si no fos amic meu seria un poca-solta. Si m’agraden els toros, són cultura; si no, són tortura. Les processons que m’emocionen són una manifestació sublim de religiositat, les que no m’agraden són pur folklore.
Així anem per la vida classificant i catalogant: cristians i musulmans, blancs i negres, catalans i espanyols… I cada espècie té la seva subespècie: els cristians no estem units perquè hi ha catòlics, ortodoxos, protestants, anglicans… I dintre dels catòlics hi ha els de l’Opus, els kikos, els carques i els progres. I dintre dels capellans hi ha els que van d’uniforme i els que van amb samarreta…
Diuen que una vegada una senyora va demanar un plat de sopa en un restaurant i va anar al lavabo. En tornar, va veure un home brut i mal vestit que s’estava menjant la sopa. Ella, indignada, va decidir prendre una altra cullera i menjar del mateix plat mirant de fit a fit als ulls d’aquell desvergonyit. Ell va respondre amb un somriure amable i va continuar menjant. Un cop es varen acabar la sopa, l’home es va aixecar i va tornar amb un plat de pasta. La dona va pensar que, al capdavall, potser l’home no era tan malvat i li havia volgut retornar el favor. I tots dos van compartir el plat. En acabat, la dona va decidir aixecar-se a buscar postres, i en tornar va veure que l’home havia desaparegut, i que la seva cartera amb els diners no hi era. Ja era a punt de cridar auxili i denunciar el lladre quan es va adonar que la seva cartera era dues taules més enllà, davant d’un plat ple de sopa que ja s’havia refredat.
Si tinguéssim una actitud inclusiva i una mirada acollidora envers els qui ens semblen estranys, el món seria molt diferent i les nostres vides s’enriquirien amb tants nous afectes i punts de vista diversos…
És significatiu que, tot just després d’aquesta crida de Jesús a l’obertura, l’evangeli hi posi una diatriba tan dura contra els qui escandalitzen els petits que tenen fe. Penso que els ambients massa tancats o sectaris, que a alguns els fan una sensació d’ofec, a altres els ofereixen una falsa seguretat, i acaben convertint-se en refugi de persones poc equilibrades. Són molt lamentables els casos de manipulació de consciències, d’abús sexual, d’intrigues de poder i d’irregularitats econòmiques que tenen lloc en algunes institucions i comunitats eclesials, i també fora de l’Església, és clar… Jesús ens crida a no contemporitzar de cap manera amb aquestes pràctiques incompatibles amb l’evangeli. Les persones, per a créixer amb salut, necessitem aire fresc.
Jordi Vila
