Camí de victòria (Jn 18,1-19,42)
Segurament el que més crida l’atenció en contemplar la passió de Jesús és la injustícia i la crueltat amb què va ser tractat. No ha estat, per desgràcia, l’únic cas en la història. També avui dia hi ha moltes persones maltractades i torturades de maneres diverses. Si enfiléssim per aquesta banda la nostra reflexió, podríem acabar preguntant-nos de què ha servit el sacrifici de Jesús si dos mil anys després continua havent-hi tanta injustícia i crueltat en el món.
L’evangelista Joan ens convida a centrar l’atenció més aviat en l’actitud de Jesús que no pas en els qui el condemnen i l’executen. Destaca el silenci, la serenitat, l’entrega lliure del Senyor. Ell es deixa prendre pels soldats, es deixa jutjar pel tribunal, que no té cap autèntica autoritat damunt d’ell. Ell lliura la mare al deixeble i el deixeble a la mare, consumant així l’entrega total. I aleshores, quan tot s’ha complert, inclina el cap i expira.
La mort de Jesús és, doncs, la victòria de l’amor sobre l’odi, del perdó sobre la venjança, del silenci sobre la cridòria, del lliurament generós sobre la por i l’ambició.
Jesús ens ensenya a afrontar les nostres contradiccions i fracassos amb aquest mateix esperit. És possible respondre al mal amb el bé. Aquest és, de fet, l’únic camí que ens portarà a la resurrecció, a la victòria definitiva de la vida sobre la mort.
Jordi Vila
