Divendres Sant / 2020

Mort sense derrota (Jn 18,1-19,42)

Avui no tenim ofici a l’església ni processó al carrer. Els trobem a faltar, com tantes altres coses que ens manquen aquests dies de confinament. Però això no ens priva de poder viure aquest dia de la Mort del Senyor amb molta intensitat. Ja fa tants dies que només es parla de morts i d’infectats, tants dies que els nostres pobles, viles i ciutats semblen morts, que avui no hem de fer cap esforç ni ens cal cap cerimònia per a connectar existencialment amb el relat de la Passió de Jesús.

Només un apunt per a qui pensi que és massa dur afegir el record de l’agonia de Jesús al dolor de tantes agonies d’ara mateix. Atreveix-te a llegir sencer el relat de la Passió, sense prejudicis, i t’adonaràs de la immensa dignitat, serenor i llibertat amb què Jesús afronta el judici i la mort. Malgrat els esforços titànics dels seus adversaris per destruir-lo, no acaba dient “tot s’ha perdut” sinó “tot s’ha complert”. En la mort de Jesús ja albirem la victòria definitiva sobre el mal que no ha pogut derrotar-lo.

Per això, encara que avui no farem ofici, podem viure més profundament que mai allò que l’ofici ens convida a fer. Des de la nostra prostració ens deixem il·luminar per la Paraula de Déu. Llegim la Passió i l’assaborim, ajudats per la meditació sobre cada un dels personatges que hi surten, i si ens vaga també per l’audició d’un oratori de Bach o d’una pel·lícula adient. Adorem la Creu, i l’adorem també encarnada en els malalts que omplen els hospitals, els sanitaris que els atenen, tots els qui treballen en condicions difícils per assegurar els serveis imprescindibles per a la societat, els qui viuen amb més dificultat les setmanes de confinament… I preguem, amb un cor ben ample, per totes aquestes realitats i tot aquest dolor que hi ha en el món. Perquè és per tot això i per tots nosaltres, sense excepció, que Jesús ha mort en creu.

Jordi Vila Borràs