Consol i vida eterna (Lc 11,17-27)
Jesús és la resurrecció i la vida, i per això li encomanem els nostres difunts. I no sols els nostres sinó tots, fins els que no hem conegut en vida, perquè aquesta commemoració d’avui té dimensió de pregària universal, sense exclusions.
En el nostre pas per aquesta vida podem fer i desfer moltes coses i podem deixar una petjada més o menys profunda en la vida de moltes persones. L’aigua del riu avança sense parar cap al mar, però va deixant al seu pas energia produïda en els salts de les centrals hidroelèctriques, vida en els camps que ha regat, nutrients en els sediments que ha arrossegat. Així mateix les nostres vides deixen rastre, i tant de bo que sigui ben positiu.
Tanmateix, fins i tot aquests rastres que deixem acabaran esvaint-se i es perdrà la memòria del nostre pas per aquest món. Però Jesús ens assegura que Déu no permetrà que es perdi ni un dels nostres cabells. El nostre rastre és efímer, però el que Jesús ha deixat en el nostre món i en cadascú de nosaltres dura per sempre. És ell qui ens rescata de la mort, no pas els nostres mèrits ni les nostres bones obres. Per això és tan important encomanar els difunts a Jesús. El seu record és consol per a nosaltres, i la nostra pregària és vida eterna per a ells.
Jordi Vila Borràs
