Em quedo amb l’Abba (Lc 2,41-52)
Es veu que Jesús també va viure la seva adolescència i, com tot humà, va tenir els seus problemes de comunicació amb Maria i amb Josep. Ells li donaven autonomia perquè es bellugués lliurement entre els grups de la gent de la caravana, i ell es va considerar amb el dret de quedar-se a Jerusalem sense dir res. Coses del jovent! Al capdavall, si Jesús es va fer en tot igual com nosaltres llevat del pecat, també deuria haver passat alguna crisi d’adolescència.
La resposta de Jesús a Maria i a Josep és, però, molt significativa. Ens indica que Jesús ja té consciència de qui és el seu Pare. Sí, tenia la família de Natzaret i vivia sotmès a ells com li corresponia segons la seva edat. Però el seu vincle més fonamental era amb el Pare del cel, i per això li va cridar tant l’atenció el temple de Jerusalem, que tothom tenia per l’estatge de Déu a la terra.
Amb l’evangeli d’avui i altres de semblants podríem, doncs, elaborar l’evangeli de la família. En primer lloc, cal destacar la bondat de la família, lloc on es manifesta l’amor humà en els vincles indissolubles entre marit i muller, pares i fills, germans entre ells. Dins la família no som valorats pel que produïm sinó pel que som. El més necessitat rep més atenció, i el més capaç es dóna als altres sense mesurar el que rep a canvi.
En segon lloc, reconèixer la limitació de la família humana. Jesús estimava molt Maria i Josep, però el seu lloc era prop del Pare del cel. Així mateix, la valoració i l’amor a la família humana no pot convertir-se per a ningú de nosaltres en una idolatria. De fet, la família humana és una realitat perible. Tots patim la pèrdua de pares, espòs o esposa, germans, fins i tot a vegades fills. I això no vol dir que la vida s’acabi i que tot perdi sentit. És un cop fort, però la vida continua, i la nostra missió en aquest món.
En tercer lloc, la família humana no és un ídol, però sí que és un sagrament, un signe de la comunió que hi ha en Déu mateix. De fet, el sant Josep Manyanet parlava de la Trinitat del cel i de la trinitat de la terra, posant en paral·lel la comunió d’amor diví entre Pare, Fill i Esperit i la comunió d’amor humà que van viure Jesús, Maria i Josep, i que tota família humana és cridada a imitar.
Jordi Vila
