Una dona decidida (Lc 2,16-21)
Comencem l’any civil i acabem l’octava de Nadal posant la mirada en Maria, mare de Jesús, Mare de Déu.
Val la pena que li mirem als ulls per adonar-nos de com ella mirava tot el que succeïa al seu voltant: «Maria conservava aquests records en el seu cor i els meditava». Era, doncs, una mirada atenta i oberta, disposada a copsar i a desxifrar els senyals de Déu en tots els misteris que envoltaven el naixement del seu Fill. Des de l’anunciació de l’àngel fins a l’adoració dels savis d’Orient es van succeir un cúmul d’esdeveniments extraordinaris. Però Maria no va perdre la mirada serena i meditativa, confiant que tot formava part dels designis de Déu, que van més enllà del que l’enteniment humà pot arribar a comprendre.
La meditació de Maria no és, però, una meditació tancada. El seu silenci és fecund perquè de tant en tant es trenca per comunicar la vida que brolla del seu cor. El Magníficat és un esclat de joia, una joia reflexiva i ben argumentada, conscient que Déu es disposa a actuar en la seva petitesa i fragilitat humanes per tal de capgirar el rumb de la humanitat, que Déu derrocarà els poderosos i exalçarà els humils. Aquestes paraules ens mostren que Maria deuria ser molt dolça i bonica, però no era cap fleuma.
La profunditat i la lucidesa de Maria no feien pas d’ella una dona quieta, com aquells intel·lectuals que són capaços de descriure perfectament els problemes de la societat però que després no fan res per a resoldre’ls. Maria se’n va decididament a la Muntanya a visitar la seva parenta Elisabet, segueix Josep fins a Betlem quan és a punt de donar a llum, fuig amb ell i amb l’infant a Egipte per escapar de les mans d’Herodes. Poques dones del seu temps deurien viatjar tant com Maria. Un cop el seu fill ha començat la vida pública, l’esperona a Canà perquè faci el primer signe, el visita quan és amb els deixebles, l’acompanya fins al peu de la creu, i és present en la pregària de l’Església expectant quan reben la força de l’Esperit Sant. Maria no és, doncs, cap bleda assolellada, sinó una dona ferma que sap ser al seu lloc amb decisió i amb discreció.
Que l’exemple de Maria i la seva intercessió maternal ens acompanyin al llarg de tot l’any que avui comença.
Jordi Vila
