Parròquia de Sant Esteve – Vila-seca

Tots Sants / 2019

Sants de la porta del costat (Mt 5,1-12a)

Quan parlem de sants no hem de pensar en un exèrcit ben uniformat marcant el pas en una desfilada. Cada un dels sants i santes és un personatge únic i irrepetible, com ho som de fet tots els éssers humans. Només cal, a tall d’exemple, fixar-nos en els perfils dels darrers sants, canonitzats fa poques setmanes.

John Henry Newman, professor de la Universitat d’Oxford i sacerdot anglicà, que va treballar molt per renovar l’anglicanisme fins que va entrar a l’Església catòlica. Partidari del diàleg amb el món modern, el papa Lleó XIII el va crear cardenal. És considerat un precursor del concili Vaticà II.

Marguerite Bays, laica suïssa, cosidora d’ofici, que va decidir viure en celibat i dedicar-se en cos i ànima a la pregària i a l’apostolat en la seva parròquia fent de catequista, ajudant els pobres i visitant els malalts. Va viure una unió tan intensa amb Jesús que va rebre en la seva carn les ferides de la creu de Jesús.

Giuseppina Vannini, religiosa italiana. Els problemes de salut la van privar de ser admesa a les Filles de la Caritat, però el seu director espiritual la va animar a fundar una congregació dedicada a la cura dels malalts amb el nom de Filles de Sant Camil.

Mariam Thresia Chiramel, religiosa índia de ritu siro-malabar, una gran mística que va rebre també els estigmes i altres signes com a mostra d’unió amb Jesús i amb Maria. Va treballar molt en el servei als pobres i als malalts i, guiada sempre per un director espiritual, va passar per diverses congregacions fins que va fundar les Germanes de la Sagrada Família.

Dulce Lopes Pontes, coneguda com Irmã Dulce, una religiosa brasilera que va treballar en els sectors més pobres de Bahia. Entre moltes altres coses va fundar el primer moviment obrer cristià de la ciutat i diverses escoles, hospitals i centres socials. Va arribar a ser un personatge molt popular al Brasil, fins al punt de ser presentada com a candidata al premi Nobel de la Pau. Només són cinc persones, però hi trobem ja una gran pluralitat: homes i dones, intel·lectuals i obrers, amb bona o amb mala salut, vivint al convent o a casa seva… Hi falta alguna persona casada, és cert, però també n’hi ha, i no pas pocs.

Fins ara hem parlat només dels sants oficials, els que consten al santoral de l’Església catòlica. És natural que entre ells hi hagi molts fundadors, perquè tenen al darrere tota una congregació que s’ha ocupat legítimament d’enaltir la memòria de la persona que ha inspirat la seva manera de viure la fe cristiana. Però avui, diada de Tots Sants, celebrem també tots els sants i santes anònims, els que el papa Francesc anomena els “sants de la porta del costat”, gent normal i corrent que ha viscut a la seva manera l’esperit de les benaurances, que és l’esperit de Jesús, i que ara participen de la benaurança eterna al cel.

Perquè la santedat no és un privilegi d’uns quants elegits, com ho són la fama, la riquesa o el poder. Només uns quants poden arribar a ser famosos, multimillionaris o líders mundials, però tots som cridats a viure la santedat. El mateix nom de la festivitat d’avui és tota una provocació: “tots sants”. Sí, que ningú no es quedi sense la seva quota de santedat, perquè aquesta és al capdavall la raó per la qual Déu ens ha creat: perquè siguem sants, ja que ell és sant, i així puguem participar del seu goig i de la seva vida.

Jordi Vila Borràs

Exit mobile version