En aquesta Quaresma inaugurem la nova secció “Uns moments amb Carles de Foucauld“, en la qual anirem publicant durant les setmanes del temps litúrgics forts de l’Advent, Quaresma i Pasqua, textos en català del germà Carles amb la intenció que siguin una ajuda per la reflexió i la pregària. L’encetem amb la primera setmana de quaresma d’enguany.
Tan bon punt vaig creure que hi havia un Déu, vaig comprendre que no podia fer altra cosa que viure per a Ell: la meva vocació religiosa és des del mateix moment que la meva fe: Déu és tan gran! hi ha una tal diferència entre Déu i tot el que no és Ell!
En els inicis, la fe va tenir molts obstacles a superar; jo que havia dubtat tant, no ho vaig creure tot al moment; de vegades els miracles de l’Evangeli en semblaven increïbles; de vegades jo volia entrellaçar passatges de l’Alcorà en la meva pregària. Però la gràcia de Déu i els consells del meu confessor van dissipar aquests núvols.
(Notre-Dame de Neiges, carta a Henry de Castries, 14 d’agost de 1901)
Pregària d’abandó
Pare,
m’abandono a Tu
fes de mi el que vulguis.
El que facis de mi,
te’n dono gràcies.
Estic disposat a tot,
ho accepto tot.
Mentre la teva voluntat
es faci en mi
i en totes les teves criatures,
no desitjo altre cosa, Déu meu.
Poso la meva vida a les teves mans
te la dono, Déu meu,
amb tot l’amor del meu cor,
perquè t’estimo,
i és per a mi una necessitat d’amor,
el donar-me, el lliurar-me
a les teves mans sense mesura,
amb infinita confiança
perquè Tu ets el meu Pare.