Correcció fraterna i pregària en comú (Mt 18,15-20)
El papa Francesc titlla moltes vegades les murmuracions de càncer de l’Església i, de fet, de moltes altres comunitats humanes. Sovint es comença amb una xerrameca que sembla innocent i s’acaba criticant de mala manera les persones absents. Només cal que algú obri la veda, i de seguida tots ens sentim autoritzats a faltar al respecte a la dignitat de la persona, a sembrar sospites, fer judicis d’intencions, publicar intimitats…
Com que l’instrument de la murmuració és la llengua, podríem pensar que es tracta d’un pecat inclòs en el setè manament: no mentiràs. Però jo diria que, pels efectes que produeix, més aviat té a veure amb el cinquè: no mataràs. En efecte, la víctima principal del pecat de la murmuració no és tant la veritat en ella mateixa com la dignitat de la persona agredida. A més, la mentida es pot reparar confessant la veritat, mentre que l’atac a la dignitat, com l’atemptat contra la vida, sovint és irreparable.
Es veu que en temps de Jesús això ja passava, i per això dóna als deixebles indicacions sobre la manera d’evitar i de resoldre els conflictes. En primer lloc, parlar de cara, en privat o bé, si cal, en presència d’un o dos testimonis, tot a fi de guanyar-se el germà, és a dir, d’acréixer la fraternitat. En llenguatge eclesial en diem correcció fraterna. Evidentment, cal exercir-la amb delicadesa i rebre-la amb humilitat, pensant sempre en el bé de la persona. Quan es fa d’aquesta manera podem dir que, semblantment al perdó, és un dels exemples més clars i elevats d’exercici de l’amor fratern.
Per desgràcia, tots tenim les nostres limitacions, tancaments i dureses, i a vegades no n’hi ha prou amb la correcció fraterna per a resoldre els conflictes. En alguns casos s’arriba al trencament de manera irremeiable. En tenim massa exemples: famílies que es trenquen, cismes eclesials que fa segles que duren, guerres civils i entre països…
L’evangeli d’avui acaba dient-nos que sempre tenim el recurs de la pregària. Dues o tres persones poden estar en profund desacord, però si són capaces de trobar-se per pregar juntes, hauran fet un primer pas cap a la reconciliació i la fraternitat. És el que va fer el papa aquest estiu al Vaticà amb els presidents d’Israel i Palestina i amb el patriarca de Constantinoble. El conflicte entre jueus i palestins és tan antic i profund que una trobada de pregària no ha pogut evitar el desfermament de la violència a la franja de Gaza, però ha estat posada una llavor de pau que, d’una o altra manera, acabarà donant fruit.
Jordi Vila Borràs