Evangeli per a adults (Mt 21,33-43)
Comença la catequesi, a la missa d’avui donem la benvinguda als infants de segon any i els lliurem el quadern d’activitats que faran servir durant aquest curs. Sembla, doncs, que tocaria fer una homilia lleugera, infantil. Però la veritat és que no sé com posar-m’hi, amb l’evangeli que ens presenta la litúrgia, perquè és una història dura. És clar que molts contes infantils també contenen històries dures, amb escenes de violència i lluita ferotge entre el bé i el mal. És que la majoria de contes infantils tenen trampa: han estat escrits per adults, i quan som grans hi descobrim ensenyaments i matisos que de petits ens havien passat desapercebuts.
Així passa també amb l’evangeli. Les paràboles semblen històries senzilles, però contenen grans lliçons de vida. Són aptes per als infants, però encara més per als adults. Diria que, com les grans obres mestres, tenen molts registres i es van adaptant a la situació de la persona que les rep.
Possiblement quan escoltem la paràbola pensem: quin pare més ximple! No està bé enviar el fill a la vinya i posar en perill la seva vida. Val més la vida d’un fill que no pas el benefici que pot donar una vinya.
Totalment d’acord. Però mirem ara d’interpretar el significat de cada personatge i cada element de la paràbola. Resumint, podem dir que la vinya és el món, l’amo és Déu i el fill és Jesús. Déu estima tant el món que es juga la vida del propi Fill posant-lo a les nostres mans. Ja sabem que fa dos mil anys va haver-hi gent que va rebutjar Jesús i el van matar, com a la paràbola. Malgrat tot, el pla de Déu continua endavant. El missatge de Jesús ha estat ofert a una altra gent, que ara som nosaltres. Ara ets tu i sóc jo, som cadascú, els qui hem d’optar a favor i en contra de Jesús. I ho anem fent, amb més o menys consciència, al llarg de tota la vida.
La vida cristiana no és cosa d’infants i prou, sinó de totes les edats. Jesús ens convida a tots, fills, pares i avis, a formar part d’aquest nou poble que cuida i cultiva la vinya d’acord amb la voluntat del seu veritable amo, en concòrdia i sense violència. Que aquest curs de catequesi ens ajudi a tots a fer-nos més deixebles de Jesús, a sentir-nos més fills del Pare i més germans entre nosaltres.
Jordi Vila Borràs