El fruit de la persecució (Ac 22,3-16 / Mc 16,15-18)
La tradició ens diu que sant Pau va ser el primer a predicar la bona nova a l’antiga Tàrraco, per això a la nostra arxidiòcesi la Conversió de Sant Pau se celebra fins i tot quan s’escau en diumenge.
Pau perseguia els primers cristians. Esteve ja havia estat apedregat fins a morir, i Pau havia rebut autorització per fer una batuda entre els jueus de Damasc i endur-se empresonats els deixebles de Jesús.
També avui dia hi ha molts cristians perseguits. Parlem de molts milions. Als territoris ocupats per l’Estat Islàmic han hagut de fugir per tal de no ser massacrats. A l’Aràbia Saudita la policia religiosa vigila que ningú no porti una creu, tingui una Bíblia o faci una pregària cristiana. Al Pakistan la llei antiblasfèmia és utilitzada especialment contra els cristians i les altres minories religioses, i els que són declarats innocents pel jutge corren el greu perill de ser linxats per la població. Al Marroc la conversió de l’islam al cristianisme està prohibida sota pena de presó i de pèrdua de la nacionalitat. El nord de Nigèria va camí d’esdevenir també territori del califat islàmic: hi ha poblacions arrasades i segrestos massius de nenes convertides i casades a la força.
El panorama és terrorífic. Què hem de fer? Fugir? Dissimular? Contraatacar? Pau el perseguidor va tenir una trobada inesperada amb el Senyor, que li va dir: «Saule, Saule, per què em persegueixes?» No diu “per què persegueixes els meus deixebles”, sinó “per què em persegueixes”. S’identifica amb els germans perseguits. Cal, doncs, que els perseguits s’identifiquin amb ell, que actuïn com ell. La passió i la mort de Jesús no són tan sols una història admirable, sinó un exemple a imitar. És el que han fet els màrtirs de totes les èpoques.
No hem de tenir por (quantes vegades ho repeteix Jesús?) La seva mort va donar molt de fruit: recordem el diàleg amb el criminal crucificat al seu costat, recordem la confessió del centurió. Jesús va morir estimant i perdonant, i per això va vèncer el pecat i la mateixa mort: va ressuscitar i ha fet de nosaltres una humanitat nova, que ja no viu sotmesa al pecat.
Hem de ser al costat dels nostres germans perseguits, els cristians i tants altres de diverses religions i conviccions. Els hem d’ajudar, però no amb la força, la revenja, l’odi. Els hem d’ajudar amb l’amor i el perdó. Perquè no volem destruir aquells qui ens fan mal, sinó que volem convertir-los, tal com va passar amb Pau. Aleshores el perseguidor més aferrissat pot esdevenir l’apòstol més decidit.
Jordi Vila Borràs
