No podem callar (Ac 10,34a.37-43 / Jn 20,1-9)
Que bé que ho explica Pere al centurió Corneli en la primera lectura!
Jesús va ser, en primer lloc, algú que va passar per Galilea fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven sota la dominació del diable. Algú a qui valia la pena escoltar i seguir, perquè Déu era amb ell. Era ple de l’Esperit Sant i del poder de Déu, totalment incomparable amb els qui es fan passar per mestres o es creuen poderosos perquè tenen diners i gent a les seves ordres.
Segon punt: allò va acabar malament, el mataren penjant-lo en un patíbul. Allà van morir totes les il·lusions dels deixebles. Es complia de nou la llei inexorable segons la qual si vols triomfar has de ser dolent, i els que són massa bons, massa sincers, massa generosos, han begut oli.
Avui, però, és sobretot el tercer punt que ens ha aplegat aquí: Déu el ressuscità el tercer dia. Victòria inesperada de la vida sobre la mort, del bé sobre el mal, del perdó sobre el pecat. Jesús no va ser un pobre somia-truites, Déu ha confirmat el seu missatge i el seu testimoni.
Per això nosaltres, els qui hem menjat i hem begut amb ell -perquè això és el que fem cada cop que celebrem l’eucaristia- no podem callar. Ell ens ordenà que prediquéssim al poble. Hem de ser testimonis, sobretot amb la nostra actitud i amb les nostres obres, i potser algun cop amb la paraula, que Jesucrist és el camí, la veritat i la vida, que ell ens ha salvat i que viure units a ell és l’opció més important que podem fer en les nostres vides.
Jordi Vila Borràs
