Un passat fosc (Ac 9,26-31 / Jn 15,1-8)
He de confessar que la meva vida té una part fosca. Em fa vergonya publicar-ho, però diuen que aquest és el primer pas per a curar una ferida antiga i oculta. Vinga, doncs! Confesso que de petit, durant un cert temps, vaig ser del Reial Madrid. És clar, a tots els nens els agrada guanyar, i aquell equip d’Amancio, Gento, Pirri i Betancort ho guanyava tot. Gràcies a Déu, aviat em vaig adonar que Madrid quedava molt lluny de casa i que els colors del Barça lligaven molt més amb la meva identitat. I em vaig convertir. Va ser una conversió sincera i desinteressada, com ho prova el fet que passava de ser seguidor d’un equip que ho guanyava tot a un altre que, en aquells temps, no guanyava res.
També Pau té un passat fosc, i prou que ho sabien els primers cristians. Els havia perseguit fins aquella conversió sobtada camí de Damasc. Ara predica Jesús i vol ser admès dins la comunitat. Molts deixebles tenen reticències: ¿no serà un espia que es vol infiltrar? La valentia de Bernabé, home ple d’Esperit Sant i company de Pau, fa caure els prejudicis. I tot seguit els deixebles passen a protegir Pau dels atacs dels jueus que es proposen de matar el seu antic company.
Molts de nosaltres ens podem definir “cristians de tota la vida”. Però la història d’avui ens recorda que el seguiment de Jesús no és genètic: no naixem cristians, sinó que ens fem cristians per una decisió fonamental de desfer-nos de l’home vell i entrar en la vida nova que Jesús ofereix. Per això el cristià és algú que s’ha convertit i que està disposat a renovar aquesta conversió sempre que calgui. La nostra opció de fe ha de ser sempre renovada com una alternativa a la vida còmoda o superficial. En cas contrari, acabarà essent una “fe de museu”.
Tenim molt a aprendre del coratge de Pau, que va deixar el cavall guanyador del judaisme per apuntar-se a l’aventura incerta dels primers cristians. I també tenim molt a aprendre de l’actitud oberta i acollidora de Bernabé. Hem de ser també nosaltres comunitats obertes i acollidores per a tots aquells que s’interessen per la nostra fe. No cal demanar currículums ni pedigrís. La sinceritat de la conversió es manifestarà en la claredat del testimoni.
Jordi Vila Borràs
