No feu el badoc, que tornarà (Ac 1,1-11 / Mc 16,15-20)
Fer el badoc no va bé. A mi de petit m’havien de dir sovint “no badis” perquè em concentrava en els meus pensaments i no feia cas del que em deien. Quan algú s’enamora també posa cara de badoc, es passa el dia sospirant i es queda encantat sense fer la feina. Quan els futbolistes es creuen massa bons i es posen a jugar per a la galeria, l’entrenador els ha d’escridassar perquè si baden acabaran perdent.
L’escena de l’Ascensió del Senyor, tal com l’expliquen els Fets dels Apòstols, em fa pensar que els deixebles, fascinats per la presència entre ells de Jesús ressuscitat, també feien el badoc. Li pregunten: «Senyor, ¿és ara que restablireu la reialesa d’Israel?» Ja s’imaginen a la cort de Jerusalem exercint de ministres, fent i desfent, rebent els tributs de tots els pobles del món.
I Jesús els contesta que ara els toca a ells portar fins als límits més llunyans de la terra el missatge de gràcia que ell ha dut al món. No ho faran amb les seves forces, sinó amb la força del mateix Esperit de Jesús i del Pare, l’Esperit Sant.
Quan Jesús se’n va cap al cel, ells es tornen a embadocar, i han de venir dos homes vestits de blanc, els mateixos que van fer tornar en si les dones davant del sepulcre buit, que els van dir: «Homes de Galilea, ¿per què us esteu mirant el cel? Aquest Jesús que ha estat endut d’entre vosaltres cap al cel, tornarà…»
Quan pensem en la nostra trobada amb Déu en el banquet del Regne, que és el llenguatge habitual dels evangelis per expressar la meta vers la qual ens encaminem, sovint acabem concretant-ho amb la nostra entrada al cel en el moment de la mort. Es tractaria, doncs, d’una experiència individual similar a l’ascensió de Jesús. Però això no deixa de tenir una certa connotació d’escapisme d’aquest món: aquí us quedeu en aquesta vall de llàgrimes que no té remei…
Jesús tornarà. No es tracta de forçar la imaginació amb visions de trompetes apocalíptiques i d’àngels baixant dels núvols. Es tracta, més aviat, d’entendre que aquest món nostre no queda al marge del Regne de Déu. La nostra aspiració no ha de ser deixar aquest món per inútil i fugir a un món millor, sinó treballar, moguts per l’Esperit, perquè en tornar Jesús, arribi a terme el pla de Déu de reunir en ell totes les coses, tant les del cel com les de la terra.
Jordi Vila Borràs