El bon líder (Jr 23,1-6 / Mc 6,30-34)
La vida dels pastors és avui dia per a nosaltres una raresa. Sabem que porten els ramats a pasturar, i para de comptar. ¿Com s’ho fa el pastor per entendre’s amb el gos i menar el bestiar? Ni idea!
En tot cas, parlar de pastors en el llenguatge de la Bíblia és parlar de lideratge. El pastor és qui decideix on ha d’anar el ramat i pren les mesures adequades perquè hi arribi en bon estat.
El bon pastor ha de ser una persona competent, és a dir, ha de dominar les tècniques necessàries per a obtenir els resultats desitjats. Però la bondat és més que la competència: el bon pastor és aquell que procura sempre el millor per al ramat. El bon pastor se sacrifica i es desviu perquè el ramat visqui.
Deixeu-me parlar de lideratge. Tots som líders en la mesura que prenem decisions que afecten altres persones. Són líders els polítics, ho som els rectors, els mestres, els empresaris… També és líder la persona que decideix què tenim avui per dinar o què fem aquesta tarda.
Jesús és el bon pastor i el líder indiscutible del grup de deixebles. Com a bon líder potencia les millors qualitats de cadascun d’ells. Vam veure a l’evangeli de diumenge passat com els enviava a predicar, curar malalts i treure dimonis. Quan tornen de la seva missió, contents però extenuats, els convida a gaudir d’un descans merescut. La gent, però, endevina les intencions de Jesús i s’avança a buscar-lo. Ell es compadeix de la multitud i es posa a instruir-los.
És que el ramat del qual Jesús és bon pastor no es redueix a dotze ovelles, sinó que abasta tot el poble de Déu i té vocació d’acollir tota la humanitat. Això ho hem de tenir ben present: el lideratge cristià ha de caracteritzar-se per no excloure ningú i per mirar sempre més enllà de les conveniències del propi grup.
Així com Jesús posa les necessitats de la multitud per davant de les dels deixebles, també les comunitats cristianes (parròquies, congregacions religioses, famílies) han de mirar més enllà d’elles mateixes i estar atentes a les necessitats de la humanitat. Dit d’una altra manera: buscar el que més convé a la meva família o a la meva parròquia no ha de ser mai una excusa per a desentendre’m de cap necessitat humana.
Jordi Vila Borràs
