Encara no n’hem après (2Re 4,42-44 / Jn 6,1-15)
Quan es tracta de gestionar la mancança, sembla que tots seguim la mateixa política: si no n’hi ha prou per a tothom, almenys que n’hi hagi per a mi. Per això qui té el poder real sempre és qui té la clau de la caixa forta i decideix la manera de repartir els recursos. Que ho preguntin si no als governs autonòmics que sempre han d’acabar anant a pidolar a les arques de l’Estat.
Això passava ja en temps del profeta Eliseu; no val la pena repartir vint pans d’ordi entre un centenar de persones! I va tornar a passar en temps de Jesús: no tenim prou diners per alimentar tanta gent!
El missatge bíblic es manté constant malgrat el pas de l’Antic al Nou Testament: compartir ens fa por, però quan ens hi posem fa miracles.
Un exemple actual, recollit d’una conferència d’Arcadi Oliveras: què passaria si repartíssim a parts iguals tota la riquesa que hi ha en el món? Doncs que tots podríem viure amb un nivell de vida equivalent al de Portugal. És clar que, vist des d’aquí, hi perdríem una mica: no tindríem tants aeroports ni tants quilòmetres d’AVE, però continuaríem menjant cada dia i anant en cotxe amunt i avall. ¿No val la pena perdre una mica perquè tants d’altres puguin guanyar molt?
Un altre exemple de rabiosa actualitat. Un dels darrers fracassos de la Unió Europea ha estat posar-se d’acord en el repartiment de 40.000 refugiats de Síria, Eritrea i Iraq arribats darrerament a les costes d’Itàlia i Grècia. Són gent que fugen de la guerra i de la violència extrema que cada dia veiem a les notícies. Entre tots els països europeus només hem arribat a oferir 35.000 places, en falten 5.000 per acollir-los tots. Espanya només n’accepta 1.300, menys de la tercera part del que demanava Brussel·les. Parlar de milers de persones ens espanta, però si fem un repartiment proporcional el càlcul és senzill: dos refugiats per cada 25.000 europeus. Dit d’una altra manera: a Vila-seca ens tocaria acollir dos refugiats sirians, eritreus o iraquians. ¿No ens seríem capaços? Perillaria la nostra economia o el nostre equilibri social?
Hauríem de llegir i meditar cada dia les lectures d’avui per anar perdent la por de compartir i poder gaudir la joia del miracle.
Jordi Vila Borràs
