L’eucaristia ens fa savis (Pr 9,1-6 / Jn 6,51-58)
Continuem a la primera lectura amb el repertori d’aliments d’origen celestial. Però, si fins ara havíem hagut de conformar-nos amb una dieta de supervivència (el frugal mannà del desert, el pa i l’aigua d’Elies), avui la proposta és molt més seductora: la saviesa ens convida a gaudir dels seus guisats i els seus vins a l’interior del seu palau. Tot un plaer gastronòmic.
L’evangeli també ens parla d’un menjar i d’una beguda. Jesús mateix dóna la seva carn per a menjar i la seva sang per a beure. Es dóna en l’eucaristia, que és l’aliment que dóna la vida eterna.
Si ens pensem que això de la vida eterna és una cosa que només té a veure amb el futur, sense cap repercussió en el present, anem errats. Tornant a la primera lectura, escoltem què diu la saviesa: «Deixeu la vostra ignorància i viureu, i avançareu pel camí del coneixement».
Combregar amb Jesús, si ho fem de debò, implicant-hi tot el nostre ésser, ens posa en sintonia amb tota la seva persona. Això vol dir que ens fa capaços de viure amb els seus criteris i de tenir el coneixement del Pare que ell té. És per això que el sagrament de l’eucaristia sempre va acompanyat de la litúrgia de la Paraula, perquè combregar no ha de ser mai un simple acte de devoció. En combregar som deixebles que estan atents al mestre i s’identifiquen amb ell fins al punt d’assimilar la seva manera de ser i de pensar i participar, d’aquesta manera, de la seva saviesa.
Així vivia l’eucaristia sant Pasqual Baylón, a qui podríem comparar amb l’admirat Miguel Hernández. Com ell, va començar fent de pastor i va arribar a escriure poesies. Però el més important és que va fer de tota la seva vida un bell poema d’amor a Jesús, vivint a l’estil de sant Francesc i amb una sensibilitat eucarística excepcional. Viure eucarísticament no dóna cap títol universitari per ciència infusa, però ensenya a viure estimant i valorant les coses com ho fa Jesús. No hi ha saviesa més gran.
Jordi Vila Borràs
