Pell de dimoni, cor bo (Ap 7,2-4.9-14 / Mt 5,1-12a)
Quan una criatura és entremaliada i no para de fer malifetes diem que és de la pell del dimoni. Però també podem dir d’ella que, en el fons, té un bon cor.
Aquestes espurnes de saviesa popular concorden admirablement amb la visió de l’ésser humà que ens revela la Paraula de Déu. Certament, el mal sembla haver-se ensenyorit del món, amb una multitud de manifestacions de violència, egoisme, indiferència, ambició… Però en fons de tota persona hi ha una enyorança de la bondat original que Déu va posar en nosaltres, creats a imatge d’ell.
Així com al Sistema Solar el Sol és l’únic astre amb llum pròpia, i la lluïssor dels altres planetes i satèl·lits és un reflex de la llum solar, Déu és l’únic sant. En ell brilla la bondat infinita sense cap ombra de mal. Els éssers humans, creats per al bé, reflectim una mica de la santedat de Déu en la mesura que ens mantenim units a ell i no ens deixem arrossegar pel pecat.
Algunes persones s’han deixat traspassar per la llum divina amb una transparència extraordinària en les seves vides. Són els que habitualment anomenem sants i santes, començant per Maria i continuant pels patriarques i profetes de l’Antic Testament, els apòstols, els màrtirs dels temps antics i d’ara mateix, els missioners, els pastors, els monjos i monges que han buscat Déu amb passió, els religiosos i religioses que han fet obres de misericòrdia, els laics i laiques que s’han santificat en la vida familiar, laboral i social…
En la festa d’avui els honorem tots, i prenem consciència de la crida a la santedat que tots nosaltres hem rebut. Ser sant no és una vocació extraordinària reservada a uns quants elegits. Tots som cridats a viure la santedat a la nostra manera, que per això Déu ens ha creat a cadascú de nosaltres únics i irrepetibles. I així anem enriquint amb noves harmonies el cor d’aquesta multitud que no es pot comptar, vinguda de tot arreu, que un dia cantarà “Hosanna al nostre Déu, que seu al tron, i a l’Anyell”.
Jordi Vila Borràs
