Estimar i pregar pels difunts (Lm 3,17-26 / Mt 5,1-12a)
“La meva part és el Senyor”. Ens agrada la vida, l’estimem. Això ha de ser així, perquè Déu ens ha creat per a la vida i no per a la mort.
Però Déu no ens ha creat per a la vida limitada d’aquest món, sinó per a una vida més plena. Encara no la coneixem, només des de la fe podem intuir-la. Per això és natural que ens aferrem a allò que coneixem i que ens entristeixi el pensament que un dia hem de marxar d’aquí. I ens fa sofrir la partida de les persones que estimem. Les enyorem.
La celebració d’avui ens ajuda a refermar la nostra esperança en la vida eterna. La mort no té la darrera paraula. Jesús l’ha vençuda. Per això, encara que ens fereixi, no ens pot derrotar.
Avui és també un dia de pregària pels difunts. D’una manera misteriosa, perquè encara no entenem del tot el món espiritual, els difunts i els vius continuem connectats. Podem pregar per ells, podem continuar agraint el que han fet per nosaltres, perdonant els comptes pendents, demanant que ens donin un cop de mà. L’amor és més fort que la mort, i això ho podem viure en la pregària que fem pels difunts, i també en la pregària que segurament fan ells per nosaltres davant de Déu.
Jordi Vila Borràs
