Ja estem ressuscitant (Lc 24,1-12)
Tots hem vist moltes pel·lícules d’aventures, de misteri o de ciència-ficció, ens ho hem passat bé dins del cinema i després hem tornat a casa tan tranquils, sense por de trobar-nos un alien a la plaça del poble o un pirata al replà de l’escala. La fantasia posa pebre a la vida però no es confon amb la realitat.
Correm el perill de fer de la Pasqua una sessió de cinema fantàstic. Entrem a l’església, cantem al·leluies, escoltem paraules boniques, fem gestos que ens fan vibrar, i ens en tornem a casa contents a continuar vivint la vida de sempre.
Si és així, encara no hem viscut la Pasqua de debò. Aquelles dones que van anar al sepulcre i el van trobar obert, no van tornar a la vida de sempre. Van entendre que tot cobrava un sentit nou i ple perquè Jesús havia ressuscitat, i van anar a anunciar-ho als deixebles. A aquests, com és natural, els va costar de creure la història que els explicaven les dones, però si avui som aquí és perquè també ells van fer experiència del Ressuscitat i ho van anunciar a molts altres.
Quan sortim del cinema no ens trobem àliens ni pirates, però quan sortim de l’església hem de saber trobar rastres i pistes de la presència de Jesús viu entre nosaltres. Aleshores sí que haurem fet l’experiència de Pasqua i ens convertirem en testimonis de la vida nova que ha vençut el pecat i la mort. I començarem a ressuscitar amb ell. Sí, ja estem ressuscitant. Pel baptisme que vam rebre i per l’eucaristia que ens alimenta Jesús va prenent possessió de nosaltres i ens va convertint en homes i dones nous. Per això, quan sortim de l’església, no sols hem de cercar els rastres del Ressuscitat, sinó que nosaltres mateixos ja comencem a fer cara de ressuscitats.
Jordi Vila Borràs
