De Pasqua a Pasqua (Jn 20,1-9)
Com la majoria de capellans, no sóc amant de processons ni de confraries. Però, posats a imaginar, jo instauraria una processó de Pasqua ben original. Seria un gran contrapunt a la solemnitat lenta i cadenciosa del Divendres Sant, amb els armats que no acaben de tirar endavant, els passos que avancen feixugament i els congregants tots tibats amb vesta i cucurulla.
Imagino els armats dormint la nit de dissabte al terra de la plaça de l’Església, a recer de la façana. S’ho han ben merescut després de tantes hores de marxa pels carrers i de guàrdia vora la creu. El diumenge de bon matí, tota la colla de congregants, natzarens i penitents s’apleguen al calvari i, al toc de la trompeta, comencen una cursa desenfrenada, amb una mà arromangant-se la vesta i l’altra sostenint la cucurulla. Així, sense ordre ni concert, fins que arriben esbufegant a l’església, on els rep el cor de caramelles amb un cant pasqual ben airós, alegre i primaveral.
Us fa riure? Ja va bé. D’això es tracta. La Pasqua és joia. I l’any cristià no és el cicle dels dies que transcorren d’un Divendres Sant al següent, sinó de Pasqua a Pasqua. I tant que Jesús va morir a la creu, però si ho continuem celebrant cada any és perquè ha ressuscitat. La creu de Crist és un record, una relíquia, però la seva realitat actual és la victòria de la gràcia sobre el pecat i de la vida sobre la mort.
Celebrar la Pasqua vol dir que som conscients de tot el mal que continua havent-hi en el món (guerres, fam, malalties, injustícies…) però que no ens acovardim i mirem endavant amb confiança perquè sabem que la victòria definitiva pertany al Crist.
Jordi Vila Borràs
