Excuses, pactes i prioritats (Lc 9,51-62)
Avui no perquè estic nerviós, però demà deixo de fumar… Avui no perquè vaig atabalat, però a partir de demà dedicaré cinc minuts diaris a resar. Tots sabem com van aquestes coses. Demà trobaré una altra excusa i els bons propòsits es van posposant sine die.
La meva dona ja ho sap: anirem on ella vulgui, menys a casa dels sogres… He fet un pacte amb Jesús: seré un bon cristià sempre que no hi perdi diners. Els polítics, quan diuen que volen pactar, marquen línies vermelles, i nosaltres també posem límits al seguiment de Jesús.
Jo seré bona persona quan hagi assolit els meus objectius, mentrestant tot s’hi val… Quan hagi aconseguit fer la vida impossible a aquell individu que no puc veure, em dedicaré a fer el bé i a ser un bon cristià.
Entenc que aquestes frases, escrites així, una rere l’altra, fan riure una mica, semblen caricatures. Però de fet les caricatures fan gràcia perquè remarquen o exageren uns trets que són reals…
En el nostre seguiment de Jesús, tots trobem excuses, marquem línies vermelles i juguem a nedar i guardar la roba. Però resulta que Jesús ha resolt decididament d’encaminar-se a Jerusalem, i no s’asseu amb els deixebles a negociar quin dia es posaran en marxa o quin itinerari seguiran.
Quan sentim la crida de Jesús, quan intuïm que en tal esdeveniment o en tal altra oportunitat s’amaga un “vine amb mi”, cal que hi responguem amb confiança, amb decisió i sense condicions. La meta vers on ens encaminem és tan fascinant que no val la pena perdre el temps mirant enrere.
Jordi Vila Borràs
