Confiar i perseverar (Lc 21,5-19)
Si pregunto a una persona quantes vegades se li ha acabat el món, segurament es pensarà que estic grillat. Però als que som seguidors d’algun club esportiu se’ns acaba el món cada cop que pateix una derrota important, als estudiants se’ls acaba el món quan suspenen i han de repetir curs, a l’empresari quan ha de suspendre pagaments i al treballador quan es queda a l’atur. Ara sembla que s’ha d’acabar el món si hi ha referèndum o si no n’hi ha, a gust de cadascú, i per descomptat s’acabarà tant si guanya el sí com si guanya el no. Se’ns acaba el món quan ens diagnostiquen una malaltia greu o quan se’ns mor una persona molt propera.
Sempre hi ha hagut desgràcies i profetes de calamitats encantats de pronosticar que l’Església s’està acabant i que la civilització cristiana perilla. I ara ja n’hi ha que compten quants anys falten perquè el canvi climàtic acabi amb la vida humana sobre la terra.
Seria de ximples pensar que tot ha estat sempre igual i no canviarà mai. La humanitat està en un moment de canvi accelerat, i ens trobem davant de moltes alternatives que determinaran críticament l’esdevenidor. Per posar dos exemples del passat, segur que algunes decisions de Reagan i Thatcher ens han abocat a la llei de la selva, és a dir, del més fort, que domina avui el món econòmic, i que altres decisions de Bush i Blair han generat una espiral de violència que no sabem com acabarà. I certament el desequilibri ecològic i climàtic del nostre planeta pot arribar a ser gravíssim si no som capaços de canviar-ne la tendència.
Jesús treu una mica de ferro a totes aquestes amenaces, sense negar-les en absolut: la fi no arribarà de seguida. I ens convida a convertir-les en oportunitats de creixement. Fins i tot quan ens duguin als tribunals, no hem de patir per endavant pensant com ens defensarem. Ens cal posar la confiança en l’Esperit que ens habita i no pas en els arguments humans.
Qui ha patit una traïció sap què és sentir de debò que tot el seu món s’ensorra. Ja no sap de qui es pot fiar, i té la temptació d’enviar-ho tot a fer punyetes. Doncs bé, Jesús ens diu que fins i tot en aquesta situació podem mantenir-nos ferms en l’esperança, i que sofrint amb constància guanyarem per sempre la nostra vida. Els temps difícils poden ser molt fecunds.
Jordi Vila Borràs
