Calia (Lc 1,26-38)
Vivim en una cultura tan utilitarista que no m’estranyaria que més d’un bon cristià pensés que això de la concepció immaculada de Maria és un luxe innecessari. ¿De què serveix que hagi estat concebuda sense cap ombra de pecat? El que compta és que ens hagi portat al món el Fill de Déu, i això ho hauria pogut fer també una pecadora, no?
Mirem de posar-nos en el lloc de Maria, una noia jove que en qüestió de setmanes o pocs mesos s’havia de casar i anar a viure amb el seu promès. De cop i volta se li apareix un àngel i li diu el que ja sabem. Siguem sincers, si això ens passa a qualsevol de nosaltres la resposta més probable hauria estat un “perdona, vols dir que no t’has equivocat? És que jo tinc uns altres plans…” Només una dona plena de gràcia és capaç de sotmetre’s a la voluntat de Déu amb tanta promptitud.
I encara més. Suposem de nou que som aquesta Maria que acaba de dir que sí als plans de Déu. ¿Qui de nosaltres no agafaria el mòbil i començaria a inundar els grups de whatsapp de missatges estil “no et creuràs el que m’acaba de passar”, “he de ser mare de Déu, qui vol fer-se una selfie amb mi?” Només una dona plena de gràcia pot viure tan despresa de si mateixa, serventa de Déu i servidora dels altres, sense reclamar ni una engruna de protagonisme.
Maria és admirable, sí, però també és imitable. No hem nascut immaculats, però pel baptisme hem estat engendrats de nou en Crist i participem de la gràcia divina. Per això podem dir que sí a la crida que Déu fa a cadascuna de les seves criatures. Podem viure disponibles a Déu i amb una actitud d’humilitat i servei envers tothom. Com Maria.
Jordi Vila Borràs
