Dues maneres de malgastar la vida (Lc 21,25-28.34-36)
La pàgina apocalíptica de l’evangeli de Lluc que avui ens proposa la litúrgia es pot entendre com un petit manual d’autoajuda que Jesús ofereix als deixebles perquè tinguin una actitud positiva i adequada. Ens parla, de fet, de dues maneres de malgastar la vida.
Una és quedar-nos bloquejats per la por. Hi ha tantes coses que no controlem, que segur que alguna falla i ens fa la guitza: el canvi climàtic, la salut, la crisi econòmica, el xoc de civilitzacions… Per por del que passarà no construïm sòlidament la nostra vida, pensem que no val la pena esforçar-nos en el que s’endurà una ventada. I així ens quedem encallats i patint.
Recepta de Jesús per a aquesta situació: «alceu el cap ben alt, perquè molt aviat sereu alliberats». Una injecció de confiança i de positivitat.
L’altra manera de malgastar la vida és en certa manera la contrària. En comptes de patir pel que ha de venir, viure despreocupats i només pendents de les nostres necessitats materials. La gola, l’avarícia, la luxúria, la mandra són vicis que tenen en comú el materialisme, estar només centrats en la recerca del plaer propi, tant se val si el posem en el menjar, el sexe, els diners o la comoditat. Autocentrament i despreocupació per tot el que no em produeixi una satisfacció immediata.
La recepta de Jesús per a aquesta segona situació és, evidentment, diferent de la primera. Aquí fa un toc d’atenció: «Estigueu alerta pregant en tota ocasió i demanant que pugueu sortir-vos-en». Si abans el perill era encallar-se, ara és encantar-se. La vida és tan rica, passen tantes coses al nostre voltant, que no tenim dret a viure tancats.
En l’àmbit de la meditació es parla de l’atenció plena com la capacitat d’estar obert al que passa al nostre voltant, sense fugir, sense divagar, sense jutjar. És una manera ben positiva d’anar per la vida que d’alguna manera l’evangeli d’avui ens convida a cultivar.
Jordi Vila
