Tot acaba bé (Mt 28,1-10)
Tan bé i tan tranquil que estava Déu en la plenitud de si mateix, i contra tot pronòstic es va aventurar a crear un món que no afegia res a la seva glória, atès que tot prové d’ell.
Tan content que estava Abraham amb el fill de la seva vellesa, i Déu li demana que l’hi entregui en sacrifici. I al capdavall no el perd i guanya la promesa d’una descendència innombrable.
Tan bé que ho tenien els egipcis per acabar amb els desigs de llibertat del poble hebreu i reduir-los a la pitjor de les esclavituds, i Déu obre un camí de sortida per on menys s’ho esperaven.
Tanta infidelitat, tanta desconsideració, tanta niciesa, tanta desconfiança que Déu ha hagut de suportar de part nostra al llarg de tots els temps, i sempre hi ha hagut una nova oportunitat, una nova crida, un nou gest d’amor gratuït de part seva.
Tan a gust que ens hauríem quedat amb Jesús enterrat al sepulcre. Un nou mite, un nou heroi que acaba malament i que serveix per alimentar el nostre escepticisme i justificar el conformisme.
Però resulta que Jesús ressuscita d’entre els morts i ens crida a trobar-nos amb ell a Galilea. Un nou començament, una nova crida, un nou anunci del Regne.
Avui la llum del Crist s’ha encès enmig de la foscor de la història humana. El seu Esperit, present en la font baptismal, fecunda la terra eixuta i engendra en nosaltres nova vida. Ell es fa present entre nosaltres i se’ns dona com a aliment de vida eterna.
Sí, ja ho sabem, la vida no és fàcil, les coses no sempre surten bé. Hi ha tant de dolor, tanta injustícia, tanta mort! Però Déu sempre ens sorprèn. Ell és qui té la darrera paraula, i és una paraula de vida. Per això la fe no ens facilita les coses, no ens vacuna contra cap adversitat, però ens dona força i esperança per continuar endavant, sabent que tot acaba bé.
Jordi Vila Borràs
