Fer deixebles (Mt 28,16-20)
¡Quin final d’etapa tan dens i suggerent que va preparar Jesús als deixebles! Els va convocar a Galilea, que vol dir la vida de cada dia, la família i la feina… La perifèria d’Israel, un d’aquests llocs dels quals no en parlen els llibres d’història però on hi passen tantes coses. Això vol dir que no cal fer coses extraordinàries per a ser deixebles de Jesús: el trobarem allà on som.
Però en la vida ordinària hi ha moments extraordinaris. Per això els convoca a la muntanya, el lloc de la proclamació de les benaurances i de la nova llei evangèlica, el lloc de la pregària personal i de la transfiguració. Els deixebles hi van tal com són: amb la fe acabada d’estrenar i encara dubtosa.
Jesús els encarrega una missió que continua vigent avui per a nosaltres, i per això cal que l’entenguem bé. Si analitzem el text original grec, hi trobem un imperatiu i tres gerundis: anant per tot el món, convertiu (o feu deixebles) batejant-los i ensenyant-los. Per tant, el mandat de Jesús és fer deixebles, oferir a tothom l’oportunitat de la conversió, és a dir, d’acompassar la seva vida a la de Jesús. Això ho farem anant per tot el mon, sense posar murs ni barreres al missatge de Jesús, però no compten els quilòmetres sinó el missatge. Això ho farem batejant, però el baptisme no serveix de res si no és expressió de la fe en Jesús. Això ho farem ensenyant a guardar els manaments, però les normes i les lleis no porten enlloc si no ens ajuden a viure segons l’estil de Jesús.
Em pregunto si el cristianisme sociològic encara majoritari entre nosaltres (allò del creient no practicant) no es pot explicar per la presència dels tres gerundis i l’absència de l’imperatiu. M’explico. Ens esforcem anant per tots els pobles a celebrar missa perquè no es digui que no hi som, batejant infants de famílies amb fe descafeïnada o insípida, catequitzant persones que desitgen celebrar un ritu de pas en la seva vida (sigui la primera comunió o el matrimoni) tal com mana la tradició de casa nostra. Però manca l’adhesió a Jesús, la fascinació i l’enamorament que va provocar en els deixebles.
No ens hem de desanimar. Jesús continua entre nosaltres cada dia fins a la fi del món. Preguntem-nos, en primer lloc, si la nostra fe no s’ha acomodat, si estem disposats a fer el pas endavant que ell ens demani, a respondre a la seva convocatòria a Galilea o allà on sigui. I deixem de preocupar-nos pel nombre de misses, batejos i casaments que se celebren, o pels infants que van a catequesi. I procurem comunicar, amb tot el respecte per la llibertat de les persones, sense fer cap proselitisme, l’alegria i la plenitud que ens proporciona viure units a Jesús.
Jordi Vila Borràs
