Déu no deixa de provar-ho (Mt 13,1-23)
La paràbola del sembrador ens dona peu a reflexionar sobre la manera com acollim la paraula de Déu en les nostres vides. Històricament els catòlics, a diferència dels protestants, tenim un gran dèficit en el coneixement i la valoració de les Escriptures. Fins fa cinquanta anys, per a molta gent qui tenia la Bíblia a casa era sospitós d’heretgia. I encara avui dia hi ha qui pensa que no passa res si es fa tard a missa, perquè la Litúrgia de la Paraula és una mica com el No-Do que es projectava abans que comencés el llargmetratge.
El nostre poc coneixement i valoració de la Paraula de Déu fa que sovint reduïm el missatge diví a un conjunt de normes a complir: els famosos deu manaments i algun altre que ha afegit l’Església. L’objectiu de la nostra vida es redueix aleshores a poder presentar-nos davant de Déu amb l’expedient net. I la pregària es converteix en unes fórmules per mitjà de les quals esperem cridar l’atenció a Déu nostre Senyor i implorar la seva protecció.
En canvi, quan s’alimenta del contacte personal amb la Paraula de Déu, la pregària és el diàleg per mitjà del qual ens adonem del que Déu fa per nosaltres i espera de mi en concret. Som fills estimats del Pare, cadascú amb la seva pròpia història, i Déu ens coneix i ens estima personalment, i té la seva paraula per a cadascú, com un pare la té per a cada fill.
És clar que avui trobem les mateixes dificultats que la paràbola descriu perquè la Paraula de Déu arreli i doni fruit en nosaltres. Estem tan pendents de les xarxes socials o de la televisió que vivim sempre a la superfície i no hi ha res que ens afecti en profunditat. Els estímuls que ens conviden al plaer i a la diversió fàcil són tan rapinyaires com els ocells que estan sempre a l’aguait per empassar-se les llavors. Les preocupacions són tan nombroses i la vida tan incerta i complicada que no ens queda aire per respirar la Paraula. Tanmateix, Déu no deixa de provar-ho, no deixa de sembrar entre nosaltres esperant un bocí de terra fecunda que pugui donar fruit. Donem gràcies a Déu per la seva perseverança.
Jordi Vila Borràs
