Beure el calze (Mt 20,20-28)
L’apòstol el martiri del qual avui celebrem no queda gaire ben parat en l’evangeli d’avui. Tràfic d’influències, diríem avui dia del que va intentar juntament amb la mare i el germà. Sempre he pensat que els comportaments poc edificants dels apòstols que trobem als evangelis són una garantia d’autenticitat. No amaguen les mesquineses humanes, i això fa ressaltar encara més la figura de Jesús.
Potser per purgar la seva baixesa va assumir l’encàrrec de portar la llum de l’evangeli fins als confins de la terra. La notícia de la troballa del seu sepulcre a Compostel·la durant l’edat mitjana va posar en marxa un gran fenomen de pelegrinatge que va configurar Europa en aquells temps, i que en els nostres ofereix a milions de persones una oportunitat única de fer una experiència espiritual de trobada amb ells mateixos i amb Déu acceptant l’austeritat i les penalitats del camí i descobrint la bondat i l’hospitalitat de tantes persones que els acullen i els ajuden.
Jaume, tal com havia predit Jesús, va beure el calze del martiri, el primer entre els apòstols, a Jerusalem. És un exemple per a nosaltres, que tenim mesquineses com sant Jaume, però que també com ell podem assumir el calze que la vida ens depara a cadascú.
Jordi Vila Borràs
