Confiança (Mt 14,22-33)
Ens passem la vida buscant seguretat i control. Contractem assegurances de vida, de salut, d’habitatge, de vehicles, de transport, de responsabilitat civil. Mai no hi havia hagut tantes normatives a complir en qualsevol activitat humana. I, tanmateix, continuem emmalaltint, patint accidents i actes delictius, i ens continuem morint.
I és que, mentre vivim en aquest món, la tranquil·litat sempre és efímera. El que caracteritza el nostre pas per aquesta vida és el canvi i la incertesa. En aquest sentit, l’escena de l’evangeli d’avui té un gran valor simbòlic. La barca és l’Església, aquesta comunitat de deixebles en la qual estem embarcats. Però, en un sentit més ampli, podem dir que és tota la humanitat. Ara que podem veure la Terra des de l’espai exterior, som més conscients de la fragilitat d’aquest petit planeta que orbita al voltant del Sol i que no acabem de tractar amb la cura que caldria.
Un cop instal·lats en aquest nivell del llenguatge simbòlic, el sentit de l’escena és diàfan. Només en Jesús podem trobar la seguretat. Ell domina les contingències de la singladura pel mar encrespat de la història, ell evita que ens enfonsem i ens condueix a bon port. Posem en ell la nostra confiança, atrevim-nos a caminar sobre l’aigua. Ho podem fer si el mirem a ell. A vegades ens quedem admirats davant dels exemples de valentia i abnegació dels missioners i altres cristians que han decidit jugar-se la vida pels altres. Estan fets d’una pasta especial? Són uns inconscients? No, simplement han decidit fermament posar la seva confiança en Jesús i deixar-se guiar per ell.
Jordi Vila Borràs
