Benaurada (Lc 1,39-56)
Sí, nosaltres formem part de totes aquestes generacions que anomenaran benaurada aquella noia, Maria, que va atrevir-se a acceptar la proposta de Déu per mitjà de l’àngel, va esdevenir la mare de Jesús, el va criar quan era infant i el va seguir en la seva vida adulta, va restar dreta al seu costat al peu de la creu i va ser present enmig de la comunitat reunida el dia de Pentecosta, quan tots van quedar plens de l’Esperit Sant. Així complia la nova missió que Jesús li havia encomanat des de la creu: ser Mare de l’Església així com havia estat Mare de Déu.
Sí, ella ja és benaurada per tots els segles, perquè en acabar la seva vida mortal va començar tot seguit la seva vida eterna en cos i ànima al Regne definitiu que el Fill de Déu havia vingut a anunciar-nos. Ens n’alegrem per ella i també per nosaltres, perquè creiem que un dia seguirem els seus passos. Ella ens ha precedit a tots, i així ens dona certesa en l’esperança de la nostra plenitud de vida. I ens dona la confiança que ella, des de la glòria on resideix, vetlla per nosaltres com a bona mare. Prop d’ella podem trobar consol i afecte, consell i saviesa, força i ànim per al camí.
Jordi Vila Borràs
