El que compta al capdavall (Mt 25,31-46)
Diuen que un nen, que s’havia apuntat a un equip de bàsquet, es queixava als entrenaments perquè el tenien tota l’estona practicant el bot de pilota: amb la dreta i amb l’esquerra, en moviment, per sota de les cames… Ell volia llançar a cistella, però l’entrenador li deia que si no aprenia a botar mai no seria un bon jugador. Va arribar el dia del partit. El nen botava la pilota millor que ningú però no llançava mai. El seu equip va acabar perdent, perquè al capdavall el bàsquet és així: guanya qui fica més cops la pilota dins la cistella.
¿Què és la missa? ¿Què és, de fet, tot el que anomenem vida cristiana? Un entrenament. Per a nosaltres el bot de pilota és aprendre a pregar, escoltar la Paraula de Déu, rebre els sagraments… Però el dia del partit, quan ens juguem guanyar o perdre la vida, no compten per a res les misses que hem celebrat o les hores que hem dedicat a la pregària. En el partit final de la vida el que compta és si hem après a estimar, és a dir, si hem estat atents a les necessitats dels altres com si fossin les nostres mateixes necessitats. Crec que podríem dir que, si Jesús es fa realment present en les espècies eucarístiques, és perquè aprenguem a descobrir la seva presència real en els seus i nostres germans petits.
Així de senzill i així d’universal. No serem jutjats segons la nostra fe, la nostra coherència, els nostres sentiments… Tot això són, certament, eines que ens ajuden a fer un bon joc, així com dominar el bot de la pilota ajuda a fer un bon bàsquet. Però al capdavall serem jutjats per les obres d’amor. Perquè el llenguatge de Déu és l’idioma universal de l’amor, ens serà imprescindible haver après a estimar per poder gaudir del seu Regne.
Jordi Vila Borràs
