L’amor vol ser estimat (Jn 1,1-18)
A tots ens pot passar alguna vegada, que sentim algú que parla i pensem: que bé que s’explica, llàstima que no l’entenc de res perquè parla un idioma que no conec. Doncs bé, Déu, que és Paraula, s’ha fet home per tal de parlar el nostre llenguatge. Un llenguatge tan bàsic i universal com el de l’amor, que és el primer que entenen els infants des del moment que arriben al món, sigui quina sigui la llengua dels seus pares.
Tot infant necessita ser cuidat, contemplat, acaronat, estimat. Si no és objecte d’amor, no prospera, no creix, no madura. Déu, que és la font de l’amor, que ha fet el món i hi ha sembrat la vida, que ens ha portat a l’existència pensant-nos i estimant-nos a cadascun de nosaltres, es fa carn tendra, petita, desvalguda, necessitada del nostre amor i la nostra cura. La Paraula vol ser escoltada, l’Amor vol ser estimat.
Ell és la Llum i la Vida. Per això, quan el comencem a estimar s’esdevé el miracle: ell ens il·lumina per dintre i ens vivifica. El món, que tan sovint és tenebrós, aspre, injust i cruel, prop d’ell recobra la justícia, la tendresa, la bellesa i el sentit. És així sempre i per a tothom, fins i tot per a aquells que no saben que la Paraula, la Llum i la Vida es diuen Jesús, però que el troben quan donen de menjar a qui té fam, quan tenen cura i visiten el malalt, quan acullen el foraster.
Jesús neix a la nostra vida mortal perquè nosaltres puguem néixer a la vida eterna. Ho insinua molt bé la nadala del noi de la mare. No en sabem l’autor, però havia de ser un bon teòleg, a més de poeta. Les figues que maduraran per Pasqua i per Rams ens evoquen el destí de Jesús: morir per a ressuscitar i donar vida.
El van faixar amb bolquers i el van posar en una menjadora. En acabar la missa besem la imatge de l’infant Jesús amb un gest ple de tendresa. Però la seva presència real no és en la imatge del bressol sinó en el pa i el vi de l’eucaristia. La patena damunt l’altar és avui la menjadora en què Jesús ve al món. Ell va venir i continua venint a nosaltres per a ser menjat i fer-nos així partícips de la seva vida divina.
Jordi Vila Borràs